Cicle de lectures d'espectacles emblemàtics de la història de la Beckett

Dimarts 05/04/16

“EL CAMP”
de Martin Crimp

Traducció de Marta Aliguer

Direcció: Toni Casares

Amb: Rosa Cadafalch, Toni Casares (Xavi Mira en el muntatge original) i Maria Ribera

Una nova lectura a la sala Beckett molt esperada per mi.

Fa un mes vaig poder veure l’obra de teatre “El Camp” al Teatre Gaudí i quan llegir que a la Sala Beckett en feien una lectura, la vaig reservar de seguida.

De nou he tornat a gaudir moltíssim d’aquesta activitat. Els actors més que llegir sembla que interpretin. Fantàstica intervenció de Rosa Cadafalch i un Toni Casares molt ficat en el paper.

Ahir érem ben pocs a la sala, però els que hi érem vam aplaudir moltíssim.

“SOTERRANI”

Text de Josep M. Benet i Jornet

Direcció: Xavier Albertí

Amb: Pere Arquillué i Pep Cruz

“Una petita historia d’intriga”

Dimecres va acabar el cicle de lectures: “La Sala Beckett està de mudances”

Durant vuit setmanes s’ha revisat alguns dels espectacles més emblemàtics dels 27 anys d’història d’aquesta sala.Com heu pogut anar comprovant noaltres hi hem anat a unes quantes…

“Soterrani” és una obra fosca, concentrada i breu. Un thiller escrit per Josep Ma. Benet i Jornet. dimecres vam tenir la gran sort de poder-lo veure a la sala Beckett durant la lectura, juntament amb en Xavier Albertí (director de l’obra) i Josep Mª Mirò (ajudant de direcció). Per acabar d’arrodonir la nit, dues grans veus, la dels actors, Pere Arquillué i Pep Cruz, que van llegir el text, que en el seu dia van interpretar a la Sala Beckett durant la temporada 2007-2008.

La intriga truculenta de Benet i Jornet, dirigida per Xavier Albertí, va assolir un rècord històric de públic a la Sala Beckett. Josep Maria Benet i Jornet, tornava a demostrar que era un mestre a l’hora d’escriure combats verbals.

L’obra comença amb un home (Pere Arquillué) que és a punt de ser atropellat, i el veí que viu davant (Pep Cruz) el convida a passar i a prendre alguna cosa per refer-se de l’ensurt. A partir d’aquest moment comencen una conversa que sembla del tot banal. Mica en mica, la conversa es va carregant de tensió, fins a un punt on tots dos traspassen els límits. Els dos personatges amaguen informacions; informacions que els espectadors anirem descobrint poc a poc. Aquests dos homes tenen una cosa en comú…., aquella part fosca que tots portem a dins.

Estem davant d’un text extraordinari, una historia d’intriga que ens manté en suspens fins al final de l’obra. Un duel interpretatiu d’una gran intensitat, amb dos personatges del tot creïbles .

Malgrat l’horror on deriva la conversa, en cap moment, cap d’ells perden els papers.

Són culpables i innocents; innocents i culpables. Són víctimes.

17 Març 2016

“REFUGI” Sala Beckett – Gràcia
de Jessica Goldberg

Traducció: Carlota Subirós
Direcció: Oriol Broggi
Amb: Pau Miró, Clara Segura, Josep Sobrevals (Rafa Cruz en el repartiment original) i Mar Ulldemolins.

OPINIÓ COM ESPECTADOR:

Arriba el torn de “Refugi” de Jessica Goldberg, traduït per Carlota Subirós i dirigit per Oriol Broggi. Els encarregats de llegir-la seran: Pau Miró, Clara Segura, Josep Sobrevals (en el personatge que va interpretar Rafa Cruz) i Mar Ulldemolins.
Refugi és un atac frontal a una de les bases de la nostra societat: la família. Però sobretot a la idea de família entesa d’una certa manera: quan es pensa amb una certa obligació moral. La família no com a una opció de organització personal —amb il·lusió, amor i projecte de dos— sinó com a obligació subterrània.
Aquest espectacle es va representar a la Sala Becket durant la temporada 2002-2003
Aquesta era la cinquena obra que dirigia l’Oriol Broggi, era un muntatge sobre un text de l’autora nord-americana Jessica Goldberg. En aquella ocasió la Clara Segura interpretava per primera vegada el paper de la protagonista, aconseguint una composició emocionant i memorable, i també va suposar el debut d’una jova, i a les hores desconeguda actriu, Mar Ulldemolins.
Tretze anys després ens han fet la lectura dramatitzada d’aquella obra. Només us puc dir que he gaudit moltíssim tan del text com de les interpretacions de tots quatre actors : Pau Miró (Sam), Clara Segura (Amy), Josep Sobrevals (Nat) i Mar Ulldemolins (Becca). Creieu-me si us dic que tots quatre han estat brutals !!!, més que una lectura semblava que ens estiguessin interpretant l’obra. S’han emocionat i ens han emocionat. Tots s’han ficat tant dins del paper, que fins hi tot hi ha hagut moments realment tan tensos i intensos, en que tant a la Clara Segura, com a la mar Ulldemolins se’ls hi han escapat les llàgrimes.
Tots els actors han estat els mateixos que en el seu dia van interpretar “El camp” a excepció d’en Josep Sobrevals que va substituir en Rafa Cruz (repartiment original) en el paper d’en Nat. No sé com ho va fer en Rafa Cruz, però en Josep Sobrevals ho clava, ha estat magnífic. Repeteixo totes quatre interpretacions han estat brutals !!!!

He gaudit moltíssim. Ha estat una d’aquelles lectures en que sense haver vist l’obra en el seu dia, l’he visualitzat clarament; és la primera vegada que em passa, ha estat increïble !!!

Per cert aprofito per felicitar a la Clara Segura pel rebre el tan merescut Premi Nacional de Cultura.

“LA DONA INCOMPLETA”

Dissabte es van tornar a reunir a la Sala Beckett, per fer la lectura dramatitzada de “La dona incompleta”, els mateixos actors que la varen representar fa quinze anys enrere ( Laura Conejero, Francesca Piñon, Bea Segura, Lluis Soler, Jordi Banacolocha, Oriol Broggi i Manuel Veiga) sota la direcció de Sergi Belbel.

-El text és excel·lent, divertit, irònic, sarcàstic,… d’aquells que t’enganxa des del primer moment. Els diàlegs són del tot enginyosos, intel·ligents, com el que recita d’una forma divertida i amb to irònic l’actriu Francesca Piñón( directora del banc) .

“Vostè no m’agrada, Joan. Sap per què?.
Perquè representa allò que més detesto: l’autocompassió, la feblesa, la manca de caràcter.
La gent hem de guanyar-nos el nostre lloc cada dia, hem d’aferrar-nos al que tenim i lluitar per tenir més, més, arribar més amunt, tenir millor sou, ser més valorats i, perdoni que l’hi digui, més estimats.
Si té poder jo l’estimaré. Si es pixa a les calces i plora jo limfotaré un cop de peu a l’estomac.
Així són les coses,Joan”

-Les escenes passen de la lògica al surrealisme d’una manera brillant i intel.ligent. El resultat és una història morbosa i d’atmosfera inquietant, però que no renuncia a l’humor.

Com diu Toni Casares al pròleg de “La dona incompleta” és una capsa de sorpreses, una espècie de nina russa d´històries que s’insereixen l´una dins l’altra amb una solució de continuïtat i de dependència perfectes i que a la segona part exploten e un deliri oníric que omple de sentit tot allò que en un principi ens havia semblat intranscendent.

-Sensacionals absolutament TOTS els actors !!!!, un luxe d’interpretacions: un mentider i barrut Lluís Soler (Joan), un Manuel Veiga que de vegades feia por en el seu paper d’entre mig sonat i mafiós, la Francesca Piñón en el paper de la directora del banc freda i calculadora, la seva secretaria la Laura Conejero encara més freda i calculadora que la seva jefa, la Bea Segura (filla d’en Joan), en Oriol Broggi (l’amic d’en Joan) i en Jordi Banacolocha (cirurgià ortopèdic). Genials !!!!

-Felicitats a David Plana per la seva increïble capacitat de sorprendre, i per la creativitat i originalitat al escriure aquest text.