Y-X (o la fidelitat dels cignes negres)

A la Sala Atrium la companyia el Martell presenta aquesta nova proposta sobre l’amor romàntic, malgrat que també ens parla de desig i de sexe; escrita i dirigida per la Laia Alsina.

Aquesta obra ha estat la guanyadora del segon premi del Cicle de creació escènica DespertaLab que organitzen la Nau Ivanow i la Sala Atrium amb l’objectiu de donar suport a la creació teatral més activa i emergent.

Cinc actors a escena ens xixiuiejen una tendra i famosa balada.... i ja d'entrada ens fan riure amb una escena força friqui; són cinc actors sense nom, numerats de l'1 al 5 que ens van dient com evolucionen les escenes i demanen la llum que els hi cal cada vegada; d'aquesta manera ens adonem de la importància que la il·luminació aporta al teatre, malgrat que sovint no ens adonem i parlem solament de la bondat o no de les interpretacions.

Teatre dins del teatre, teatre físic, text, cant, ball. L'obra ens parla de la concepció de l'amor romàntic que ens encotilla en uns comportaments esperats i ens fa ser com els actors que segueixen un guió.

Els cinc actors treballen amb una gran naturalitat barrejant text i gest i trencant constantment la quarta paret, ens sentim involucrats des del minut 1 i ens deixem impregnar de la força i les ganes que transmeten.Valorem moltíssim les interpretacions de tots cinc, sense cap excepció... i les hem gaudit de ben a prop, des de la primera fila.... pel de gallina !!!

Si voleu veure la crònica sencera nomès heu de clicar AQUÍ

Y- X o la fidelitat dels cignes negres posa sobre la taula un tema controvertit i arriscat. Som realment lliures a l'hora d'estimar? O estem manipulats per les històries d'amor, la literatura i el patriarcat? És tan natural com pensem la monogàmia? Però no us penseu que tot plegat és una mena de conferència pamflet en favor de l'amor lliure. Estem davant d'una peça confegida amb intel·ligència, ritme, humor i elegància. Una peça per a cinc actors que barregen amb solvència text i gest, i trenquen amb la quarta paret amb frescor i sornegueria.

Una obra, en resum, que val molt la pena veure i que esperem que tingui continuïtat més enllà del DespertaLab.

Més informació a Somnis de teatre

Diuen que els cignes, un cop s’aparellen, ho fan per a tota la vida... tot i que, potser, no és més que una llegenda urbana. Com, potser també, la monogàmia en els éssers humans. Aquest és, més o menys, el terreny que, entre el sentit de l’humor i la crítica antropològica, transita la Companyia El Martell en aquest espectacle tan divertit i trapella com interessant. Amb dramatúrgia i direcció de Laia Alsina Ferrer, el muntatge aconsegueix fer un recorregut pels diferents prejudicis socials sobre les relacions de parella, amoroses i sexuals per posar-los en evidència i demostrar fins a quin punt certes convencions poden arribar a ser tòxiques. Juntament amb el seu segon espectacle, Ah! (Judit), el grup, a poc a poc, està aconseguint crear un estil propi força atractiu basat en la sàtira amb esperit de denúncia política, l’expressió corporal, humor absurd i una certa poètica. En aquesta ocasió, el to està molt ben equilibrat, aconseguint ser ambiciós però també desenfadat, malgrat que, per acumulació d’idees, pot arribar a saturar l’espectador i sentir-se com una mica dispers. En qualsevol cas, la proposta s’aguanta molt bé, gràcies a un solvent grup d’actors i actrius, té moments hipnòtics i construeix metàfores metateatrals molt suggerents que entronquen directament amb el tema en relació als papers que, a vegades, ens toquen fer a la vida.