Circo de los Horrores: Requiem. Sinfonía final

Sóc una persona puntual i, no obstant, sempre arribo tard a la vida. M'explico.

Començaré dient que no m'agrada el circ. Primer, perquè potser sempre ho he relacionat amb el maltractament animal, encara que és cert que n'hi ha que afortunadament no en tenen i només es conformen d'artistes humans. Parlant d'aquests darrers: valoro molt que facin coses amb els seus cossos que jo no m'atreveixo ni a imaginar en les meves fantasies més boges però, si em dónes a triar entre un espectacle de circ i una obra de teatre, sempre triaria el teatre.

Dit això, resulta que El Circ dels Horrors no és només circ, ni tampoc és teatre només. És una barreja dels dos que em treu el pes de no haver de decidir si vaig a un o altre. Jo ni idea, perquè com a priori no m'agradava el circ...

Havia vist els cartells sempre, cada vegada que havia xou nou a la meva ciutat. Sempre m'havia preguntat què seria aquell rotllo de terror barrejat amb la carpa, però el cert és que mai no havia anat. M'agradava l'estètica, tan original com inquietant, però com que en essència sempre he estat pobre com una rata cambodjana, mai no em vaig plantejar pagar per veure l'espectacle.

Diumenge em va sorgir la possibilitat d'anar en qualitat de convidada a veure el xou de Requiem. Simfonia Final. Aquest xou és part d'una saga anomenada El Circ dels Horrors, que és com la saga de Ràpid i Furiós, però sense cotxes i amb gent en leotards. Així va ser. Em vaig asseure a la butaca (on si no, que al circ són hippies, però asseure'm a terra ja em semblava excessiu) i la següent vegada que vaig mirar el rellotge havien passat dues hores i mitja i jo no havia tancat la boca.

Resulta que aquest xou era una mena d'homenatge als vint anys de carrera de Suso Silva, el seu creador i principal mestre de cerimònies, perquè ja es retirarà dels escenaris. No m'ho imagino jubilat en un poble pesquer del sud fent sudokus i veient el Pasapalabra, però imagino que ja necessitarà un descans del que intueixo que és una vida intensa i molt sacrificada de ciutat en ciutat amb la carpa (que espero que no la hagi de portar ell, perquè és gegant).

El xou comença abans del xou. És a dir, hi ha una mena de performance previ consistent en una interacció amb el públic mentre aquest s'acomoda i va traient els Pictolines de la bossa per no fer soroll després. Per quan comença l'espectacle en si ja has saltat del teu seient mínim dues vegades i t'has rigut tantes altres, així que és un preàmbul bo del que veuràs després. I no obstant... no li fa res de justícia.

Doncs simplement dir-vos que el xou és un pastís de tres pisos deliciosa i ben elaborada, que et menges mentre et taques de xocolata fins als colzes i tot i així no te'n penedeixes. Tot. Començant per l'originalitat dels números. Què voleu que us digui, potser és perquè jo me'n vaig ensopegar fins i tot amb l'esguerrat de l'entrada, però a mi només se m'ocorren unes quantes maneres limitades de jugar-te la vida (a més d'anar al Primark en hora punta) però és que aquesta gent fa coses molt bèsties i molt úniques. L'estètica és meravellosa. Cada detall del vestuari, de l'escenari, de l'atrezzo... tot en línia amb la poètica del terror.

Jo no diria que és apte per a tots els públics. Si no tagrada escoltar paraules malsonants o tens el llindar del pudor massa baix...aquest no és el teu lloc. Perquè sospito que aquest producte s'ha creat precisament per contraposar l'esperit naive del circ tradicional. És la irreverència, la invasió, la bellesa del que és políticament incorrecte, però tot molt cuidat. El mateix personatge interpretat per Suso Silva, com a mestre de cerimònies i eix central d'aquesta bogeria, és un geni amb la llengua llarga a què et pensaries dues vegades si portar a l'aniversari dels teus avis del poble de Conca.

Però si t'agrada riure't i alhora sorprendre't amb les habilitats físiques d'aquesta espècie a part de persones que no sé d'on han sortit per doblegar-se així, gaudiràs com un nan. Això sí, vés-te'n preparat perquè el teu cor de fer salts de pànic durant les piruetes impossibles (jo crec, durant el temps que va durar el xou, de l'ensurt vaig ovular tres vegades).

Y por eso digo que llego tarde a la vida. Porque si yo hubiera sabido que este señor hacía estas cosas...habría ido a verlo mucho antes. Ahora, sin embargo, me quedo con el sabor agridulce de haberlo disfrutado una vez y probablemente stalkearlo en las redes mientras disfruta de un pescado al horno un viernes a mediodía en su casita de campo.

Y dicho esto...larga vida a este tipo de circo!!!

Vist el 10/12/2024 a  IFEMA -Feria de Madrid

A Suso Silva li va la marxa. No tinc gaire clar que sigui capaç d'abandonar El Circ dels Horrors així com així.. com qui estira la cadena després d'un gran esforç, perquè és un circ fet a mida. A la seva imatge i semblança. Suso és un showman en tota regla. Irreverent, desllenguat que ha creat un concepte de circ heavy metall i molt transgressor” (Ningú va dir que fos fàcil portar públic jove al circ però ho ha aconseguit i ha arrossegat moltes altres generacions!) Tot i així, li donarem un vot de confiança i anem a veure Rèquiem, la seva última funció, el seu suïcidi escènic, amb la idea que serà la darrera oportunitat de veure el geni xuclades en acció. A partir d'ara serà la seva filla, Sara Silva -Insomnia, la nina que mai no dorm- qui agafi el testimoni segurament amb altres maneres de fer.

El Circo de los Horrores es un formato atrevido, estéticamente impecable y con números de circo originales de esos que te dejan sin respiración en varias ocasiones. Pero NO es un circo apto para todos los públicos. ¿Da miedo? No, el único miedo es que los ojos de Suso Silva se posen en ti y te conviertas en parte del espectáculo (y si tienes poco pelo las posibilidades son mayores). Son especialmente bienvenidos al show los ínfimos, patéticos y desagradables mortales pero absténganse de disfrutar de Requiem aquellos a los que no les vaya del todo el humor negro, las bromas pesadas y sobre todo, por favor, las familias con menores de 16 años. ¡NO es una función de circo familiar! Siempre que he ido a ver una edición de El Circo de los Horrores había entre el público menores (pocos, afortunadamente) pero es algo que no acabo de entender. ¡Hagamos caso a las recomendaciones de edad! Es un Circo pensado, diseñado y ejecutado para adultos.

Dicho esto, no dejes pasar de largo la experiencia Requiem. Sobre todo si disfrutaste con Manicomio, Bacanal o Apocalipsis. Si lo haces, tendrás pesadillas por haberte perdido la última función de Suso Silva como protagonista del Circo de los Horrores.