Cirque du Soleil: Alegría

El Cirque du Soleil mai decep, cadascun dels seus espectacles és un regal per als sentits, però Alegria té una cosa molt especial: és una revisió d'un espectacle mític de la companyia en la qual, modernitzant algunes coses, han sabut guardar l'essència i la bellesa, amanint la representació amb una banda sonora que és exquisida, per a mi, la millor de les seves propostes que s'han pogut veure al nostre país.

Alegria té tots els elements perquè es pugui gaudir de 0 a 99 anys: els números, tots excel·lents, són molt variats, per a tots els gustos, salts de vertigen, joc amb foc, barres acrobàtiques, hula hoops infinits, trapezistes que juguen a volar mentre es cotonean al cel de la carpa... i números de gronxador i teles preciosos, realment poètics, amb moviments que semblen impossibles i que emocionen. Vaig plorar durant l'espectacle de pura emoció per la bellesa que els meus ulls percebien.

Tot això va esquitxant-se amb el punt humorístic que posen els pallassos espanyols Pablo Gomis i Pablo Bermejo, dos clowns brutals que fan riure alhora que creen moments súper tendres amb tots els seus números. És fàcil sentir-se de nou nena veient-los actuar, gaudint de cadascun dels seus números, són sublims.

En definitiva, si només poguessis veure un espectacle en aquesta temporada, aquesta sens dubte seria l'elecció que et permetria viatjar a la teva infantesa a través d'una fantasia infinita, plena de poesia, d'una execució perfecta i acompanyada d'una música amb una força increïble.

Amb el pas dels anys la innocència i la capacitat de sorprendre’s va minvant. Algunes persones, fins i tot, creuen que no és important mantenir una ínfima part del/ de la infant que van ser. Però s’equivoquen.

El Cirque du Soleil ha renovat aquell que, segurament, és el seu espectacle més icònic perquè les noves generacions el descobreixin i qui ja el coneixia torni a gaudir-lo. La història té tots elements de fantasia que es puguin desitjar: el cor d’un regne ha perdut al seu rei i Alegria és testimoni de la lluita de poder entre el vell ordre i un moviment jove que anhela esperança i renovació.

La música, l’elegància i les acrobàcies dels i de les integrants de la companyia impregnen tot l’espectacle. Una meravella que deixa la boca cada vegada més oberta i permet pensar a l’espectadora que tot és possible.

La història és narrada de manera senzilla amb cada moviment i interacció entre els artistes que pugen a l’escenari. El diàleg no és necessari, les poques paraules que surten de les boques dels clowns, moltes d’elles intel·ligibles, són un so més que forma part d’una estructura ben acoblada.

És increïble com els artistes que formen part de l’espectacle, els i les acròbates que volen elaborant figures inimaginables o els i les gimnastes amb moviments impossibles, projecten una emoció indescriptible, fent fàcils les tasques més complicades. El treball que hi ha al darrera de cada salt o moviment de hula-hoop s’intueix intens, dedicat i apassionat. I aquesta flama que mou als i a les protagonistes de tanta excel·lència es contagia a cada butaca de la carpa.

Tot això, ho arrodoneix la música en directe i les magnífiques veus de Sarah Manesse i Cassia Raquel, que embolcallen un espectacle ple de màgia i somnis que permet a tot el públic oblidar-se de les seves vides per deixar-se emportar per l’alegria i la il·lusió.

"Alegría" és l'espectacle més popular del Cirque du Soleil estrenat el 1994 sota la direcció de Franco Dragone. Ara, l'espectacle se situa a la Carpa Blanca que la companyia ha instal·lat a l'Hospitalet de Llobregat.

Una vegada més, el Cirque du Soleil aconsegueix l'impossible en possible. El públic és testimoni d'unes acrobàcies i números artístics espectaculars. Resulta inspirador el talent i l'esforç que durant mesos els artistes han dedicat per ser capaços de poder dur a terme un espectacle tan impressionant. La música en directe i la composició musical de René Dupéré aporten l'atmosfera de màgia i emoció tan característica i imprescindible del Cirque du Soleil. Entre número i número apareixen dos pallassos entranyables que omplen de riures tota la platea i segueixen el fil conductor de la narrativa.

Com en tots els espectacles d'aquesta companyia, hi ha una història que ens explica el conflicte entre l'ordre establert i un nou moviment que anhela l'esperança i el rejoveniment del règim. De fet, hi ha una clara contraposició entre l'estètica barroca de decadencia i hornamentació de Dominique Lemieux i la partitura musical de la nova era de René Dupéré.

Un cop més, el Cirque du Soleil ens deixa sense paraules. Absolutament, tots els elements que configuren aquest espectacle tan complex estan a un nivell altíssim de professionalitat: caracterització, vestuari, música, il·luminació, escenografia, etc. Si teniu l'oportunitat, aneu-hi per viure dues hores d'emoció i meravella constant.

Alegría és un univers visualment i tècnicament increïble; un univers on conviuen una gran varietat de personatges, com en Fleur, les Nostàlgiques aus, Tamir, les Ninfas, els àngels, la cantant de Blanc, la cantant de Negre, els pallassos, el rei, el bufó.  Personatges interpretats per grans artistes formats en diferents disciplines i atletes professionals de gran nivell, amb unes habilitats i capacitats físiques que voregen la perfecció.

Alegría és una producció del Cirque du Soleil, creat el 1994 pel director Franco Dragone i el director de creació Gilles Ste-Croix. Es va estrenar el 1994 al Canadà i des de les hores no ha parat de fer gira per tot el món.

De fet, de tots els espectacles del Cirque du Soleil, Alegría és el més popular i estimat per tot el públic.

Com a espectacle circense, es va dissenyar per ser vist en carpa, tal com el podem veure en aquesta ocasió, en el Districte Cultural de l'Hospitalet de Llobregat. Però a causa de les seves grans dimensions no sempre s'ha pogut portar a terme. De fet, jo el vaig veure el gener de 2013 al Palau Sant Jordi. Tot i que va ser increïble, i en guardo un gran record d'aquella experiència, haig de reconèixer que, haver-lo vist en carpa, encara m'ha semblat molt més impressionant.

Alegría és l'ànima del Cirque du Soleil, l'espectacle que els va dur a la fama. Aquest espectacle va significant un abans i un després en el món circense. Era la primera vegada que un espectacle de circ hi havia un argument i un fil conductor que enllaçava un número amb un altre.

Tots els espectacles del Cirque du Soleil tenen una història al darrere. Alegría representa les dificultats a les quals s'han d'enfrontar els éssers humans, quan tot el que tenen al seu davant s'enfonsa. Alegría és l'esperança d'aconseguir un món millor.

Totes les actuacions, la música, els llums, els efectes especials, el vestuari i maquillatge i la posada en escena, van en consonància amb l'argument de l'espectacle i són part imprescindible del show.

Quina seria per mi la definició d'aquest espectacle?
Perfecció, harmonia, esforç, passió, intensitat, màgia, poesia, tendresa, emoció, diversió.
Elegància i moviment.
Qualitat i professionalitat.
Acrobàcies, malabars, equilibris, trapezi sincronitzat, cintes, barres, contorsionisme, manipulació, ballet aeri, música, teatralitat, salts mortals i coreografies espectaculars, fora de sèrie, impressionants.
Una experiència increïble, inoblidable.
La felicitat.

Alegría està formada per tot un conjunt d'elements perfectament harmonitzats (un bon joc de llums i so, una música meravellosa, unes veus brutals, una posada en escena i uns efectes especials increïbles, uns artistes fora de sèrie, Los Pablos (Pablo Gomis i Pablo Bermejo) uns pallassos entranyables que són pura poesia i un dels punts forts de l'espectacle, un vestuari i una caracterització espectaculars, una banda sonora original i unes melodies meravelloses) que fan d'aquest espectacle un imprescindible.

El Cirque du Soleil ofereix una versió revisada del seu espectacle paradigmàtic. Alegría va presentar-se en societat, a Barcelona, ja fa més de vint anys. 14 milions d’espectadors, 255 ciutats de 40 països després, s’observa un gir més cap a l’audiovisual que per la poesia, però la sensació de perill constant segueix tenint el principal protagonisme. Barres acrobàtiques, jocs de roda, hula hoops, contorsions, pals de foc, llits elàstics o els incomparables trapezistes finals farceixen l’escenari de risc i emoció estètica en grau superlatiu. Tot amanit amb l’actuació d’una parella de pallassos espanyols, Pablo Bermejo i Pablo Gomis, que amb el seu clown exquisit recorren tota la funció i omplen de tendresa els instants previs a les grans exhibicions acrobàtiques.

Una oportunitat per reviure, si es revisita, o descobrir, si és el primer cop, emocions a través d’impossibles i espectaculars tècniques de circ, totes presentades amb una cura i una delicadesa excel·lents a través d’un joc visual que captiva, sigui quina sigui la teva fascinació per aquest tipus d’espectacles. La posada en escena no menteix. Alllò que veus és allò que succeeix. Però si la música, la decoració, el vestuari o el complement dramàtic dels artistes hi acompanya, l’experiència esdevé màgica, i dones per fet que allò gairebé impossible s’esdevé amb normalitat.

La pèrdua del rei (que per a molts seria, aquesta sí, una veritable alegria) genera un conflicte entre l’ordre establert i un nou moviment, jove, creatiu i reivindicatiu, sorgit dels carrers, que lluita per l’esperança. Des de l’aristocràcia es reclama el tro per la figura d’un boig, però el desafiament de la descarada joventut ja no es pot aturar.

Totes les generacions haurien de tenir una trobada amb el Cirque du Soleil, ni que fos una. La vivència i el record ben bé s’ho mereix. Tal vegada, però, més d’una emfarfega, perquè pel cos i per la ment, la sorpresa, repetida, deixa de ser-ho. I ja és bonic, i ja té mèrit, i ja és agradable, però l’estil és tan inconfusible en tots els espectacles, tan gairebé industrial, fet en sèrie, que ja saps allò que t’oferirà en el seu conjunt. Tot i això, si un terme mai no falla en la seva descripció és aquest: espectacular! Això, per si sol, ja és garantia per qualsevol audiència per deixar-se anar en una estona de felicitat, i encomanar-se de la seva genuïna i eterna alegria.