Carla Rovira construeix a Màtria un espai escènic per reivindicar la Història, reapropiar-nos d’ella i generar un espai de debat col·lectiu per narrar el silenci.
Sinopsi
Com encarar la memòria familiar en un Estat forjat en l’oblit? Quin és el llegat familiar de les ferides de la Guerra Civil? I quin és el paper que juguen les nostres mares? Enrique Isart Alonso va morir afusellat pel Franquisme el 14 d’agost de 1939 a Cartagena. Va deixar una carta escrita amb un missatge a la seva mare Virginia Alonso. El seu cos roman desaparegut des d’aquesta data, en un dels tants marges en què s’ha construït la Transició “exemplar” de l’Estat Espanyol.
Castellà
Català
Com encarar la memòria familiar en un Estat forjat en l’oblit? Quin és el llegat familiar de les ferides de la Guerra Civil? I quin és el paper que juguen les nostres mares? Enrique Isart Alonso va morir afusellat pel Franquisme el 14 d’agost de 1939 a Cartagena. Va deixar una carta escrita amb un missatge a la seva mare Virginia Alonso. El seu cos roman desaparegut des d’aquesta data, en un dels tants marges en què s’ha construït la Transició “exemplar” de l’Estat Espanyol.
- Direcció:
- Autoria:
- Dramatúrgia:
Carla Rovira Pitarch - Ajudantia de direcció:
Ramon Bonvehí - Escenografia:
Mariona Signes
Manoly Rubio Garcia
Carla Rovira Pitarch - Il·luminació:
Roger Arjona - So:
Erol Ileri Llordella - Audiovisuals:
Erol Ileri Llordella - Vestuari:
Mariona Signes - Disseny gràfic:
Manoly Rubio Garcia - Fotografia:
Manoly Rubio Garcia - Producció:
Laura Blanch Bigas
Fira Tàrrega
Temporada Alta
Carla Rovira Pitarch
- Carles Armengol GiliTeatre Barcelona
- san
- BEATRIZ SORIA
- Josep M. Badia