Ciutat dormitori
L’espectacle guanyador del Premi de la Crítica 2021 a l’espectacle d’Arts de Carrer. Una proposta itinerant de Pau Masaló que, tot explicant la història i el funcionament del Cementiri de Montjuïc, reflecteix amb humor crític la idiosincràsia de la ciutat i el caràcter dels seus habitants. Un recorregut guiat pel recinte funerari amb trobades curioses amb treballadors del cementiri i divertides intervencions corals.
Sinopsi
Foucault deia que «els cementiris constitueixen no només el vent sagrat i immortal de la ciutat, sinó que són “l’altra ciutat”.» El cementiri és un dels espais simbòlics més importants de qualsevol població. És un «text» on es poden llegir les contradiccions socials de la comunitat, les dinàmiques urbanes, el valor que s’atorga a la vida. El cementiri és, en definitiva, una versió resumida i silenciosa de la ciutat mateixa, de la seva història i caràcter. L’origen etimològic del mot prové del llatí coemeterium que significa, literalment, dormitori.
Ciutat dormitori es planteja com un recitatiu en itinerància, una espècie de road movie musical, una passejada crítica i col·lectiva amb la finalitat de conèixer millor la idiosincràsia de la ciutat i el caràcter dels seus habitants. Un recorregut guiat amb trobades inesperades amb treballadors i treballadores que expliquen la seva pròpia història i eixamplen la nostra mirada sobre un emplaçament com aquest.
Català
Castellà
Foucault deia que «els cementiris constitueixen no només el vent sagrat i immortal de la ciutat, sinó que són “l’altra ciutat”.» El cementiri és un dels espais simbòlics més importants de qualsevol població. És un «text» on es poden llegir les contradiccions socials de la comunitat, les dinàmiques urbanes, el valor que s’atorga a la vida. El cementiri és, en definitiva, una versió resumida i silenciosa de la ciutat mateixa, de la seva història i caràcter. L’origen etimològic del mot prové del llatí coemeterium que significa, literalment, dormitori.
Ciutat dormitori es planteja com un recitatiu en itinerància, una espècie de road movie musical, una passejada crítica i col·lectiva amb la finalitat de conèixer millor la idiosincràsia de la ciutat i el caràcter dels seus habitants. Un recorregut guiat amb trobades inesperades amb treballadors i treballadores que expliquen la seva pròpia història i eixamplen la nostra mirada sobre un emplaçament com aquest.
- Direcció:
- Dramatúrgia:
Pau Masaló Llorà
Irena Visa - Direcció musical:
Maria Mauri - Escenografia:
Laila Rosato - Vestuari:
Laila Rosato - Música:
ARSinNOVA cor de cambra - Música original:
Adrià Pagès - Fotografia:
Irena Visa
Mariona Gil - Producció:
Teatre Lliure
Contenidos Superfluos - Producció executiva:
Clàudia Robert - Premis:
Premi El Temps de les Arts d'arts escèniques 2022
Ajuts extraordinaris a la creació Carlota Soldevila del Teatre Lliure
Beca Ciutat de Barcelona 2020
Premi de la Crítica 2021 a l’espectacle d’Arts de Carrer - En col·laboració amb:
Cementiris de Barcelona