Climatic dances és una peça de l’artista i coreògrafa xilena-mexicana resident a Àustria, Amanda Piña. Es tracta del cinquè lliurement d’Endangered Human Movements (Moviments Humans en Perill d’Extinció), una investigació sobre la pèrdua de la diversitat biològica i cultural al nostre planeta.
Sinopsi
El projecte va començar l’any 2014 i se centra en danses i pràctiques de moviment que han estat desenvolupades durant segles arreu del món, facilitant-ne la reaparició en altres cossos i contextos. A partir de presentacions, workshops, instal·lacions, publicacions i un complet arxiu on-line, Amanda Piña reconstrueix, recontextualitza i resignifica pràctiques de moviment ancestrals, especulant amb el seu potencial de futur.
En aquest cinquè lliurament de la sèrie, l’artista parteix de la feina de l’antropòleg mexicà Alessandro Questa sobre dues dances de les terres altes del Nord de Puebla interpretades pels indígenes Masewal i que tenen a veure amb el canvi climàtic i amb l’explotació minera. Les danses s’anomenen Tipekajomeh i Wewentiyo i constitueixen l’inici d’un viatge cap a l’interior de la terra. L’obra explora com ha canviat la noció que, sobre la Terra, tenien diferents generacions al llarg de la història i imagina maneres noves i ancestrals de relacionar-se amb el món i la natura. I és que, com explica Alessandro Questa en les seves recerques, aquestes anomenades “danses tradicionals” són, de fet dispositius socials que visualitzen les relacions d’interdependència entre el context social i el natural, posant l’accent en les relacions entre totes les formes de vida de la zona.
Firma aquesta proposta l’autora d’un treball coreogràfic centrat tant en la descolonització de l’art com en el potencial polític i social del cos i el moviment. Utilitzant amb freqüència elements que escapen a les referències culturals occidentals, l’artista ens planteja maneres noves d’entendre la dansa i l’art, més enllà de la idea de contemporaneïtat.
