Sinopsi
Atlas és una revisió crítica del cos i la imatge com a subjectes de memòria.
Atlas és una màquina per agenciar-se d’una biografia compartida. Un diàleg circular que vincula cossos vius i cossos – imatge, on estan presents totes les edats dels cossos, i totes les edats de la imatge. És una immersió (documental de cos) per portar del passat moments que en la seva revocació són sempre diferents, passats mòbils que es desplacen en cada representació. Com pot funcionar ara el nostre cos al servei de la nostra història, de la nostra biografia, al servei de nosaltres mateixos?
La Coja Dansa neix a la Facultat de les Arts d’Altea en 2000 i es professionalitza en 2004 amb les peces Fracàs nº6 i J’aime beaucoup li fromage. Instal·lats a València, presenten Res a Veure el 2005, Molt a Perdre el 2006, Tot per Fer el 2007, Companyia, Prefaci del Tremolor i Retrats Habitats en 2008, Fracàs n.7, Fracàs n.8 i Fracàs n.9 (Millor espectacle de Dansa en els Premis Abril 2010) el 2009, No Manca Cap (nominat com a Millor espectacle de Dansa als Premis de Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana) el 2010 i Accidia i Amagatall el 2011, la Mort del Gos el 2012, Lladruc el 2013 i Cremar-i Xisclar i QUALSEVOL en 2014.
Sense paraules
Atlas és una revisió crítica del cos i la imatge com a subjectes de memòria.
Atlas és una màquina per agenciar-se d’una biografia compartida. Un diàleg circular que vincula cossos vius i cossos – imatge, on estan presents totes les edats dels cossos, i totes les edats de la imatge. És una immersió (documental de cos) per portar del passat moments que en la seva revocació són sempre diferents, passats mòbils que es desplacen en cada representació. Com pot funcionar ara el nostre cos al servei de la nostra història, de la nostra biografia, al servei de nosaltres mateixos?
La Coja Dansa neix a la Facultat de les Arts d’Altea en 2000 i es professionalitza en 2004 amb les peces Fracàs nº6 i J’aime beaucoup li fromage. Instal·lats a València, presenten Res a Veure el 2005, Molt a Perdre el 2006, Tot per Fer el 2007, Companyia, Prefaci del Tremolor i Retrats Habitats en 2008, Fracàs n.7, Fracàs n.8 i Fracàs n.9 (Millor espectacle de Dansa en els Premis Abril 2010) el 2009, No Manca Cap (nominat com a Millor espectacle de Dansa als Premis de Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana) el 2010 i Accidia i Amagatall el 2011, la Mort del Gos el 2012, Lladruc el 2013 i Cremar-i Xisclar i QUALSEVOL en 2014.
- Direcció:
Tatiana Clavel - Any del text:
- Ajudantia de direcció:
Santi de la Fuente - Escenografia:
Raúl León - Il·luminació:
Hipólito Patón
Diego Sánchez - Música:
Le Mute (Uri Canalías)
- Vanesa Requena