Edda i Carles es retroben un temps després de la seva dolorosa ruptura. No ha estat una trobada planejada, ni tan sols desitjada. Es retroben obligats per les circumstàncies: fa un any Edda es va fer amiga de Enam, un jove subsaharià que viu en un centre de menors estrangers no acompanyats (“menes”). Aquesta nit Enam ha desaparegut, després de ser declarat major d’edat. Arriben notícies d’un suïcidi d’un menor del centre i Enam no respon al telèfon. Edda i Carles no tenen més remei que compartir la nit, mentre esperen que l’assumpte s’aclareixi. El retrobament destapa no sols els temes pendents com a ex parella, sinó les pors que s’han instaurat en ells com a part de la societat racista i xenòfoba: el migrant com a amenaça, els anomenats “menes” com a delinqüents. Amb Enam desaparegut podrem veure el fenomen migratori des de la falta de solidaritat, la incapacitat institucional i personal d’acollir als nens sols migrants i, en definitiva, la impunitat de l’Estat en matèria de migració de nens, sumat a l’impuls egoista de protegir únicament als qui veiem com a “nostres”. Darrere del discurs, com l’onatge de la Mar Mediterrània, hi ha una persona que només necessita ser escoltat.
