L’autor i director Oriol Morales i Pujolar a Com es moren els ocells parla sobre una emoció universal que arriba d’imprevist: la por a la mort, però també la por al moment vital, que és aquella que experimenta algú que viu immers dins la voràgine imparable del capitalisme occidental.
Sinopsi
L’Eugeni dorm a casa de l’Abel, un noi a qui ha conegut aquesta mateixa nit. Quan fa poc que ha aconseguit adormir-se li sona el telèfon. Surt al menjador per agafar-lo, en un pis estrany que no coneix. En despenjar la seva tieta, la Carme, una dona amb un fort accent del Delta, li diu que la seva mare s’ha mort. Uns dies després l’Eugeni surt del tanatori amb les cendres de la seva mare. Camina per la ciutat fins a arribar al seu pis de Gràcia, on viu sol. Allà, assegut al sofà amb les cendres de la seva mare al davant, és quan se n’adona. L’Eugeni s’adona que un dia es morirà ell també.
Aquest fet porta l’Eugeni a un viatge interior en el qual aprendrà a conviure amb la soledat i amb la por, a entendre el seu lloc al món i a acceptar totes les decisions que l’han dut fins aquí. L’Eugeni s’adona que necessita entendre’s, a ell i a les seves pors, i que no serà fins que això passi que podrà prendre una decisió sobre un fet que ara el preocupa: què fer amb les cendres de la seva mare.
Finalment, l’Eugeni torna al Delta, al lloc on va néixer la seva mare, i s’endinsa de nit a l’Illa de Buda. Seu i espera que es faci de dia amb les cendres de la seva mare dins una urna que ja té mig oberta.
Tot això l’Eugeni li explica al públic des de l’escenari, compartint amb ells un ara i aquí que crea una sensació de foc i comunitat. Perquè és l’Eugeni qui ha decidit explicar ell mateix aquesta història i ha decidit fer-ho així.
TEXT DEL DIRECTOR
Hi ha una cosa evident: tots morirem algun dia. La clau està en com encarem aquest moment quan arribi: si ho fem amb inseguretat, o si ens troba en pau i fem el trànsit amb naturalitat. Confrontar aquesta por és una reconciliació amb un mateix i, alhora, el començament de tot allò que ha de venir. Una nova oportunitat que apareix quan tot semblava perdut.
Com es moren els ocells parla sobre una emoció universal que arriba d’imprevist: la por a la mort, però també la por al moment vital, que és aquella que experimenta algú que viu immers dins la voràgine imparable del capitalisme occidental i que se sent profundament sol, no només a conseqüència de la violència sistèmica de la societat contemporània, sinó també perquè ell mateix ha decidit participar del cinisme i l’individualisme que li són propis.
L’espectacle ha guanyat la convocatòria Hermann Bonnín 2023 del Centre de les Arts Lliures.
