Sinopsi
“És cosa meva o ens estem tornant gilipolles?” Aquesta frase l’hem sentit mil vegades, fins i tot l’hem dit. És una frase feta. Però, i si fos veritat? I si de sobte estudis revelessin que això és així? Que cada dia som més ximples. Que el cervell ens ha fet unfollow. Que els del Starbucks ho saben i per això et cobren el doble per un cafè que no et serveixen. Que algú en un despatx s’està descollonant perquè ens ha fet creure que portar els líquids en pots petits en un avió és el secret de la pau mundial. Si alguna vegada has pensat en això, si cada dia passa alguna cosa que et fa pensar en si realment ets tu el ximple o aquesta persona que tens davant es mereix un cop de puny a la gola, ja sigui el de davant un dependent maleducat o una entitat bancària al complet. I sobretot, si creus que si droguen a un mico amb viagra i lliguen a un arbre a una persona mig normal i a una mig gilipolles, el mico saciarà el seu desig amb la segona perquè la sent evolutivament més propera, és molt probable que t’interessi “El umbral de la estupidez”. No es parla de cap remei perquè la cosa canviï, però sí del que cal fer perquè un mico drogat no noti que ets ximple. Que no és poc.