Cómo canta una ciudad de noviembre a noviembre

(Més que una) Lectura dramatitzada del text que Lorca va exposar a Barcelona, ​​entre altres llocs. El títol ho diu (gairebé) tot. Un any de tardor a tardor cantant les tonades populars que acompanyen el transcórrer de 12 mesos. Lligat als versos "que no hay en la vida nada / como la pena de ser / ciego en Granada", Lorca ens explica com un cec, després de tornar a la ciutat, coneix de seguida en quina època de l'any estem per la música que sona i ressona als carrers i patis. I és que conèixer una ciutat només per la vista és conèixer-la a mitges.

Pensava que m’enganxaria el que esperava, coplillas, tangos i nadales, alegres i contagiosos o composicions del poeta. I em vaig trobar que desconeixia totes les peces i de fet, les hagués escurçat una miqueta per gaudir més de l'immillorable Lorca de Marc Martínez en totes les facetes: poeta, rapsode, músic, accent, dicció, gestualitat ... ple de tendresa i proximitat. I entre cançó i cançó, no només narra sinó que radiografia una societat i una ciutat, la seva, a la qual adora i una gent a la què observa i coneix, és un d'ells i al mateix temps, no ho és.

És folklore de veritat, el de portals i places, el de balls i cantussols. Lorca ens acompanya en un recorregut musical en el qual cada estació té la seva música perquè no sona igual gener que agost. Oportunitat per apropar-se al Lorca més personal, més granaíno (sona a tòpic, ho sé) i que ens permet tenir la sensació de conèixer una mica de prop a la persona mentre ens parla de Granada.

“Señoras y señores:

Como el niño que enseña lleno de asombro a su madre vestida de color vivo para la fiesta, así quiero mostraros hoy a mi ciudad natal. A la ciudad de Granada. Para ello tengo que poner ejemplos de música y los tengo que cantar”.

Així comença “Cómo canta una ciudad de noviembre a novembre” de Federico García Lorca, un espectacle íntim i emotiu en forma de conferència concert, interpretat per l’actor Marc Martínez, sota la direcció de Josep Galindo . Un cant a la ciutat de Granada , on el poeta, ens mostra la cultura musical popular que s’escolta en els seus carrers, durant les estacions de l’any, des de fa molt de temps.

Olfacte, gust, oïda i vista per estudiar la ciutat de Granada, les seves valls, els seus rius, els seus cants. L’amor de Lorca per la seva terra. La descripció d'una ciutat passant per les quatre estacions de l'any, posant música i veu en cadascuna d’elles.

Comença a l’Ivern. Sona la música “Los cuatro muleros” nadala que es repeteix per tots els racons de la vega i que els àrabs se’n van emportar de Granada a l’Àfrica.

“Comienzan a sonar las carrañacas y entre palillos y tapaderas y rayadores y almireces de cobre cantan el alegrísimo «Romance pascual de los peregrinitos»”

Primavera amb els cants de l’olivar. La niña se está meciendo, su amante la está mirando y le dice: Niña mía, la soga se está quebrando. «En el Café de Chinitas»,«Las tres hojas».

Estiu ” La gente que no se va vive en los patios y en las salas bajas meciéndose en sus mecedoras y bebiendo agua fresca en el rojo mojado de los búcaros. Se empieza a pensar de noche y se empieza a vivir de noche. Es la época en que la ciudad canta acompañada de guitarras los fandangos o granadinas tan peculiares y con tanta hondura de paisaje”.

Durant les nits d’agost pels carrers s’escolta el “Romance del duque de Alba”. Ballen i canten acompanyats de guitarres, castanyoles , panderetes i triangles.

A la Tardor...les fires i els dolços. Sona el “Romancero San Miguel”. Sonen les veus melangioses :  “Por aquella ventana que cae al río échame tu pañuelo que vengo herido”.

 

“Hemos dado la vuelta al año. Así será siempre. Antes y ahora. Nos vamos y Granada se queda. Eterna en el tiempo y fugitiva en estas pobre manos del más pequeño de sus hijos”.

 

Un text meravellós de Lorca que ens convida a viatjar amb ell a través del temps per Granada.