Como si pasara un tren

A qui li agradi el teatre argentí sempre podrà trobar alguna cosa interessant a la cartellera barcelonina. Ja sigui amb espectacles que venen directament de Buenos Aires, obres dirigides aquí per directors argentins (el cas de Nelson Valente, ara d’estrena al TNC) o bé amb companyies de Madrid, com és el cas que ara ens ocupa. A més, no cal oblidar que aquest muntatge forma part de Latituds, el cicle de teatre llatinoamericà de proximitat a Barcelona.

Com tota bona obra argentina, aquesta també té la família com a eix central i vertebrador de la trama. Ens trobem amb una mare i un fill amb discapacitat intel·lectual que viuen com poden en un petit apartament d’una petita ciutat. L’arribada de la neboda ho farà trontollar tot, i especialment farà que la relació entre mare i fill es replantegi i entri en una nova fase. No podem dir que la història no sigui interessant, però hi ha quelcom que la ralentitza i li fa perdre efectivitat. Pensava, coneixent aquest tipus de teatre i aquest tipus de companyies, que m’emocionaria més amb els personatges... però no ha estat del tot així. Ara bé, no es pot negar una entrega absoluta dels actors i algunes escenes realment reeixides. En aquest sentit, destacar la part final on la mare (una divertida però també emotiva Silvia Villazur) decideix trencar el cordó umbilical que la lliga tan fermament al fill. Un moment delicat i tendre pel que ja val la pena anar fins al Versus.

El mes de maig comença amb una nova iniciativa escènica, la primera edició del Latituds, un cicle de teatre llatinoamericà de proximitat que neix amb la voluntat d'apropar els escenaris de Catalunya i Amèrica Llatina.
Es celebrarà durant el mes de maig en tres de les sales de la xarxa d'On el teatre batega: a La Badabadoc, la Sala Versus Glòries i la Sala Fènix.
En aquesta primera edició el país convidat és Argentina.
Els espectadors podrem gaudir de cinc espectacles de la reconeguda escena "Off" de Buenos Aires.

Dels cinc espectacles jo n'he triat tres.
El primer ha estat Como si pasara un tren de Lorena Romanin que es va estrenar l'abril de 2014 a Madrid i el 2015 es va estrenar a Buenos Aires al Camarín de las Musas amb gran repercussió de crítica i públic. També s'ha pogut veure al Brasil, Uruguai i a Xile. Després de passar per Barcelona tornarà a Argentina. Així que ja sabeu.

Lorena Romanin va escriure aquesta obra a partir d'un fet personal.

Protagonitzada pels actors Guido Botto Fiora, Luciana Grasso i Silvia Villazur.

Com si pasara un tren és una comèdia dramàtica que aborda la vulnerable relació d'una mare i un fill amb una discapacitat intel·lectual. La mare ha estat qui l'ha criat, ja que el pare els va abandonar quan era petit i no n'ha volgut saber res.

De per si les mares pequem de sobreprotegir als fills, en el cas d'aquesta mare, el fet de l'abandó del marit i la discapacitat del fill, la converteix en una dona plena de dubtes i pors, I com a conseqüència, la seva sobreprotecció es converteix en un control exagerat, cosa que impedeix que el seu fill aconsegueixi fer realitat els seus somnis.
Tota aquesta sobreprotecció trontollarà amb l'arribada de la seva neboda adolescent. La seva manera de fer i pensar serà beneficiosa tant per la mare, com pel fill. Bastaran pocs dies per canviar-los la vida.

Hi ha dues escenes que per mi són les més colpidores: la de la trucada del fill al seu pare i l'escena final, en què la mare s'adona que ha arribat el moment d'afluixar la corda, deixar de controlar al seu fill i confiar en ell.

Como si pasara un tren parla sobre la relació entre fills i pares, i de la convivència comprensiva sobre la diferència.
Una història molt humana, commovedora.
Una història de superació i transformació, de mentides i sobreprotecció.