Sinopsi
Una societat col·laborativa i igualitària propiciaria la felicitat? La Ignífuga reflexiona sobre el concepte d’utopia en aquest espectacle documental guanyador del Premi Adrià Gual.
Com serà el futur? Ens espera, com apunten alguns, un sistema postcapitalista basat en la col·laboració? Es faran realitat les idees de Thomas Moore, el pare de la literatura utòpica, i entrarem en una societat igualitària i més feliç en què la propietat privada ja no sigui la base de tot? S’ho pregunta un espectacle que combina el teatre i les intervencions documentals per parlar-nos sobre el concepte d’utopia. Tot, a partir de la història d’Àlex Moreu, un actor que va néixer el 1973 i que fa més de quinze anys va deixar la ciutat per anar a viure, lluny de tot, al Pirineu francès, amb una comunitat formada per prop de quaranta persones (els “utopians”) a la recerca d’una forma nova d’organització social que els garanteixi la felicitat. Però ha passat el temps i el projecte és en un punt mort. Què passa i com han arribat on són? Ens ho explica el mateix actor en una ficció escènica amb notes biogràfiques que transcorre en una cambra plena de llibres, una proposta singular que treballa amb diverses capes estètiques i diferents nivells de realitat.
És el muntatge guanyador de l’últim premi Adrià Gual de l’Institut del Teatre, dedicat a donar suport i visibilitat als valors emergents de l’escena. L’ha creat la Companyia Ignífuga, els membres de la qual defensen que el teatre de text ja no pot competir amb altres disciplines a l’hora de construir una acció transparent. D’aquí que vagin més enllà de la narrativitat per carregar-se d’una visió crítica i política del món que els envolta. Ja ho va fer amb espectacles com Kohlhaas, una discussió festiva sobre la idea de revolució, que es va veure al Grec 2016 Festival de Barcelona i que, com tots els seus espectacles, ofereix al públic una vivència no només intel·lectual, sinó també emocional.
