Després de poder veure al Festival GREC 2016 l’aclamat MDLSX (2016), la companyia Motus torna a Barcelona amb l’espectacle Panorama, que parteix d’un col·lectiu multiècnic d’artistes que conviuen en un llegendari teatre East Village de Nova York, per a parlar sobre el dret a no pertànyer a cap lloc.

Sinopsi

El títol Panorama, triat per l’etimologia grega de la paraula, “veure-ho tot”, insisteix en aquest dret a no pertànyer, tot i que ara ho apliqui, més que al sexe, a l’origen geogràfic. Motus ens planteja la qüestió a partir d’un llegendari teatre de l’East Village de Nova York (La MaMa) on conviuen actors i actrius de les procedències més diverses que van emigrar fins allà per fer realitat un somni. Llargues entrevistes amb els intèrprets han donat origen a una dramatúrgia de Daniela Nicolò i Erik Ehn que destaca el nomadisme com un valor intrínsec de l’existència, especialment entre els artistes, contraposat a les categories fixes de nacionalitat, raça o professió a les quals sembla que tots ens hàgim d’adscriure de manera obligatòria.

Les trajectòries de cadascun dels intèrprets s’estudien i exploren per tal de plantejar qüestions universals a partir  del que és personal. Tot plegat conforma una narrativa postdocumental sobre l’experiència de ser actor i ser estranger avui, elaborada mitjançant entrevistes amb els intèrprets, però també amb altres entrevistes i filmacions realitzades via Skype o bé directament als països d’origen dels actors i actrius. Tot aquest material arriba a l’espectador en un format multimèdia, gràcies a un elaborat mecanisme escènic desenvolupat pel  Seoul Institute of Arts. 

COMPANYIA MOTUS AL FESTIVAL GREC

Van passar per primera vegada pel festival el 2009 parlant-nos d’adolescència a X(ICS) Racconti Crudeli della Giovinezza [X.03] i l’experiència va ser tan bona que hi van tornar el 2012, amb Alexis. Una tragedia greca i Too late!, dos muntatges amb l’aleshores punyent crisi grega i la relació dels governats i els governants com a teló de fons. Uns anys després, el 2016, Enrico Casagrande i Daniela Nicolò, ànimes de la companyia, van sorprendre en el Grec 2016 amb un ric  imaginari multidisciplinari en el muntatge MDLSX, que era una invitació documental a reflexionar sobre les barreres que ens autoimposem en dividir el món per sexes i en reivindicar el dret a no pertànyer-ne a cap.

Durada:
Idioma:
Anglès
Sobretitolació català
Sinopsi

El títol Panorama, triat per l’etimologia grega de la paraula, “veure-ho tot”, insisteix en aquest dret a no pertànyer, tot i que ara ho apliqui, més que al sexe, a l’origen geogràfic. Motus ens planteja la qüestió a partir d’un llegendari teatre de l’East Village de Nova York (La MaMa) on conviuen actors i actrius de les procedències més diverses que van emigrar fins allà per fer realitat un somni. Llargues entrevistes amb els intèrprets han donat origen a una dramatúrgia de Daniela Nicolò i Erik Ehn que destaca el nomadisme com un valor intrínsec de l’existència, especialment entre els artistes, contraposat a les categories fixes de nacionalitat, raça o professió a les quals sembla que tots ens hàgim d’adscriure de manera obligatòria.

Les trajectòries de cadascun dels intèrprets s’estudien i exploren per tal de plantejar qüestions universals a partir  del que és personal. Tot plegat conforma una narrativa postdocumental sobre l’experiència de ser actor i ser estranger avui, elaborada mitjançant entrevistes amb els intèrprets, però també amb altres entrevistes i filmacions realitzades via Skype o bé directament als països d’origen dels actors i actrius. Tot aquest material arriba a l’espectador en un format multimèdia, gràcies a un elaborat mecanisme escènic desenvolupat pel  Seoul Institute of Arts. 

COMPANYIA MOTUS AL FESTIVAL GREC

Van passar per primera vegada pel festival el 2009 parlant-nos d’adolescència a X(ICS) Racconti Crudeli della Giovinezza [X.03] i l’experiència va ser tan bona que hi van tornar el 2012, amb Alexis. Una tragedia greca i Too late!, dos muntatges amb l’aleshores punyent crisi grega i la relació dels governats i els governants com a teló de fons. Uns anys després, el 2016, Enrico Casagrande i Daniela Nicolò, ànimes de la companyia, van sorprendre en el Grec 2016 amb un ric  imaginari multidisciplinari en el muntatge MDLSX, que era una invitació documental a reflexionar sobre les barreres que ens autoimposem en dividir el món per sexes i en reivindicar el dret a no pertànyer-ne a cap.

Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 1
  • Josep OS
Articles relacionats
#NO LÍMITS. Les propostes més arriscades del GREC 2018

#NO LÍMITS. Les propostes més arriscades del GREC 2018

Per Imma Romero Creadors extrems, destacats per un llenguatge rotundament propi i innovador, moltes vegades inclassificable, amb unes creacions van molt més enllà de les etiquetes preestablertes. Autèntics referents internacionals […]

Enllaç copiat!