Sinopsi
La faula, que ens expliquen des de fa molts i molts anys té un final trist, perquè la Cigala, que s’ha passat l’estiu cantant, acabarà morint de fred i gana, ja que la formiga, quan arriba l’hivern, no vol compartir amb ella el menjar que, amb molt d’esforç, ha guardat mentre la cigala feia el ronso cantant.
Aquesta faula volia explicar-nos que a la vida s’ha de treballar mentre ets jove, i guardar per quan ets vell. Si et passes la vida cantant, com fa la Cigala, quan siguis vell no tindràs res per menjar.
Però, afortunadament, els temps han canviat. Avui sabem que a la vida és tant important el treball com l’oci. És per això que amb aquesta faula, ara a través del teatre, volem explicar als petits espectadors que tots som Cigala i alhora tots som Formiga, que tots tenim una part responsable i assenyada i una part esbojarrada i fantasiosa i que les dues juntes fan que siguem molt millor com a persones.
SINOPSI
Arriba l’estiu i la Cigala es posa a cantar.
Les formigues surten del seu cau disposades a recollir tot el menjar que puguin per guardar-lo per l’ hivern .
Una i les altres s’interfereixen. Les constants anades i vingudes de les formigues, sempre apressades, molesten la Cigala, que vol oferir el seu concert. Les cançons de la cigala atabalen les Formigues, que no poden concentrar-se en la feina.
Però avui la casualitat vol que la Cigala i una Formiga comencin a relacionar-se. Es fan més o menys amigues fins que arriba un moment que decideixen canviar-se els papers : la cigala farà de formiga i la formiga de cigala.
