Confidències a Al·là

Una lliço de bon teatre, dues actrius genials cal retenir el seus noms Mireia Trias i Judith Farres al servei de un text que es al mateix temps un cant a la llibertat, una historia de rebelia i de opresio i sobretot de inconformisme. Quasi un monoleg a dos amb una posada en escena impecable, si afegim la proximitat a les actrius per l intimisme que la sala proporciona, per mi ja amb aquets moments sense posibilitat de error,una de les millos obres de la temporada.Afegir la felicitaçio als responsables de la sala per la bona idea de programar aquesta obra

L’obra en general m’ha semblat magnífica. El text d’una cruesa brutal i per desgràcia real, que solament s’atenua amb unes cançons que interpreta Judith Farres. Les dues actrius fan un treball magistral. I la posada en escena minimalista que fa que connectis des del minut un. Cal veure-la

Dues dones -tres- amb una creativitat i una professionalitat que no pel fet de veure-la repetida als nostres escenaris em deixa de sorprendre -gràcies a tots els déus-. Un text cru i directe -d’una altra dona-, que per moments es podria fer reiteratiu o pesat, però no, el talent de la directora i de les dues actrius -quina versatilitat!- fa que desitgis que no s’acabi: “que ens escenifiquin una paràbola, ni que sigui!”.

Mentre tot un estol d’actrius i actors -no tants- joves, van escampant teatre del bo i millor per diminuts locals de Barcelona, i en alguns casos, com aquest, amb un atreviment i una valentia davant dels quals em descobreixo, em pregunto: i aquestes noies que han deixat la pell a l’escenari -és un dir, l’escenari- del minúscul local de l’Atrium, què han guanyat avui? 150 euros per cap?… I mentrestant l’Ajuntament va llençant els diners a mans plenes per fer museus estúpids, la Generalitat projecte obres faraòniques i el senyor Montoro va fent caixa.

Aquest país no es farà amb tot això, sinó amb l’excel·lència de la sava nova que vessa per tot arreu i planta cara, descaradament, comme il faut!

Fantàstica la comunió entre totes dues actrius, la posada en escena, la interpretació i la part sonora. Una història dura molt ben explicada, plena d’ironia que t’enganxa des del minut 1. Gràcies noies!

Original y muy bien interpretada,de lo mejorcito que hay ahora.

“Confidències a Aŀlà” és una obra que val la pena veure.‎
Les dues actrius, magnífiques, són capaces de transmetre ‎el màxim amb la mínima escenografia. Ajudades per cançons i sons que marquen molts moments d’aquesta historia dura, a vegades cruel, però que no deixa de banda l’humor‎ i l’esperança.