Constructivo

CONSTRUCTIVO ens fa reflexionar sobre la utilitat de l’arquitectura de les nostres ciutats en clau d’un humor que en un principi és força primari, que fa riure de manera exagerada, però que fa pensar de debò. Un espectacle que busca la complicitat mes primària del públic, barrejant la provocació amb temes religiosos i casolans del dia a dia, com és el cas de la passió de Crist, però que tenen molt més sentit quan et pares a pensar, un cop ja has sortit de la Sala.

La meva crónica sencera aqui.

Instaurada l’any 2007, la fundació Collado-Van Hoestenberghe és un laboratori de creació escènica independent que investiga noves formes de fer pensar a l’espectador sense renunciar al sentit de l’humor i l’entreteniment. En una línia similar a Montaldo, el seu anterior espectacle, Constructivo planteja un circuit teatral (amb el públic dret) per una sèrie d’espais associats a idees que tracten de posar en contraposició conceptes com l’art i la tècnica, l’ostentació i la utilitat, o la societat i els individus. Des de la veu de dos paletes amb esperit de lliurepensadors, la proposta transita a mig camí entre la ironia i la reflexió, la profunditat i la irreverència, sense mai decantar-se del tot per cap vessant, però aconseguint moments molt interessants. Tant en el to com en les formes, el duet d’actors recorda als humoristes Faemino i Cansado, tot i que l’espectacle aspira a ser alguna cosa més complexa que un compendi d’esquetxos d’humor absurd. En certes ocasions, ho aconsegueix, com ara els diàlegs sobre la falta d’humanitat de les grans construccions arquitectòniques, o a algunes de les breus performance com la dels totxos sobre les esquenes. Malauradament, la seva lleugeresa formal fa que el conjunt perdi contundència, a més de per alguns passatges que no funcionen tan bé com els altres. Es valora, doncs, el risc i la voluntat d’innovació, malgrat que voler barrejar moments paròdics amb d’altres conceptuals i textos pseudofilosòfics pot generar una confusió en l’espectador que, probablement, perjudiqui la globalitat de l’obra.