Sinopsi
La Consol té un do. I és que consola com ningú. I ha vingut a aquest món per ajudar als seus semblants. I als seus amics, que també són semblants. Així es defineix ella mateixa. Però la veritat és que els seus semblants més propers viuen el do de la Consol d’una manera bastant diferent a com ella creu transmetre.
D’una banda hi ha en Paco i en Pepito, marit i amant respectivament, que el pateixen com un huracà, pastilles i egocentrisme, del qual és impossible escapar i evitar que els arrossegui. De l’altra, estan Marcos i Tino, amic i amic d’amic, que la suporten a ella i al seu do lo just abans per aconseguir tocar el dos; embolicats ells mateixos també en la seva pròpia recerca del consol. Sense oblidar la visió que del do en tenen les seves cosines, alguna d’elles, tercera, el seu metge de capçalera, els seus veïns. Però la culpa de tot, segons ella, la va tenir la seva mare, que es va obstinar que fos la més gran, mentre ella no tenia altre afany que trobar el seu lloc. I havent-se de conformar només amb trobar nuvi. Amb això i amb dissimular.
