Conversaciones con mamá

Teniem ganes de passar una estona divertida i vàrem triar aquesta parella d’actors televisius ara que son a Barcelona és una bona oportunitat de tenir-los a prop i veure’ls actuar a dalt de l’escenari. La María Galiana, divertida, ràpidament ens ha captivat per la seva senzillesa. En quan al paper l’hem vist tendre i amorosa com la nostra àvia i per altre banda amb tota la saviesa que donen els anys per no deixar-se entabanar per la visita del seu fill, un Juan Echanove superat per la seva vida i que es desdobla exercint també de director protector. Ens ha agradat l’actuació, ens ha agradat l’obra i els seus protagonistes, potser hem trobat a faltar una mica més de complicitat amb el públic, volíem riure i aplaudir i el tempo no ho permetia, de totes formes puc dir que,  Conversaciones con mamá ens ha fet riure, emocionar-nos i també reflexionar.

No he tingut el gust de veure anteriorment aquesta pel·lícula de Santiago Carlos Oves, així que anava "verge" a l'obra. Per tant, no puc comparar tots dos textos... però, els diàlegs, em van semblar molt emotius i inteligents: Tracten el cas personal d'una família que pateix en primera persona la recessió econòmica d'aquest país... sense caure en tòpics ni vulgaritats.

Una obra intimista, interpretada solsament per dos artistes consagrats: María Galiana i Juan Echanove (actors de la serie Cuéntame como pasó). Són esplèndids! Es nota la complicitat entre tots dos i, tot i ser una obra de text i tractar un tema tant delicat avui en dia per a tots els espanyols, els dos protagonistes aconsegueixen formar una perfecte sintonia amb el públic. Entre ells es desprèn afecte i l'obra es fa curta (una hora i trenta minuts d'emocions a flor de pell). Gran vincle entre mare i fill, a mesura que transcorre l'obra tots dos personatges s'apropen i s'entenen.

La posta a escena, a més, és espectacular. Un sol espai, desenfadat i molt acurat. Conversaciones con mamá et transporta al caliu d'una casa i et demostra que es pot omplir el teatre sense grans escenografies,  tan sols cal mostrar la sala d'estar i la cuina d'una casa atrotinada i amb mobles "vintage".

En definitiva, no us podeu perdre aquests dos monstres de la interpretació, un gran còctel explosiu i totalment conmovedors. Sortireu encantats!

Com molts de vosaltres, el primer cop que vaig veure actuar a María Galiana va ser a la pel·lícula Solas. Llavors, em va sorprendre la seva impecable forma de transmetre amb naturalitat les diferents emocions del personatge, aconseguint així una gran proximitat envers l'espectador a partir d'una interpretació basada en la senzillesa. Tot i que els anys han passat, l'actriu no ha perdut el seu tarannà característic i, en aquesta ocasió, torna a recuperar el rol de mare, tot oferint-nos un personatge tendre, proper i per al qual només podem sentir empatia. Així, dalt de l'escenari no ens trobem a una actriu de gairebé vuitanta anys, sinó que realment hi ha una mare parlant amb el seu fill. En aquest sentit, la química que s'estableix entre tots dos actors és innegable, tot i que la interpretació d'Echanove, la qual és molt correcta, opta per una expressivitat molt més marcada i forçada, però que encaixa perfectament amb la de Galiana. A més, l'actor també s'encarrega de la direcció de l'obra, optant per una posada en escena convencional, sense estridències i del tot clàssica. De fet, cedeix tot el protagonisme als actors i al text, sent correcte tota l'estona.

L'obra presenta un text per a tot tipus de públics, el qual resulta fàcil de digerir, però contenint alhora substància. Així, aquestes converses provocaran el riure, però també faran aflorir sentiments de tendresa i, com no, la part dramàtica, tot fent una dissecció d'un tema tan universal com és l'amor maternal a on, fins i tot, el personatge de Galiana no tindria nom per tal de simbolitzar-ho. D'altra banda, cal destacar l'escenografia de disseny modern i suggerent, la qual contrasta amb el classicisme de la posada en escena, complementant-se i apropant l'obra als nostres temps. De fet, l'obra juga en general entre aquestes dues dimensions, així com en les de la comèdia i el drama, tot oferint-nos una funció entranyable i divertida.

María Galiana i Juan Echanove protagonitzen la comèdia de l’argentí Santiago Carlos Oves, una comèdia romàntica que va sobre  les relacions que hi ha entre una mare i el seu fill, un lligam que fins hi tot ,després de la mort, no es trenca. És una obra plena de tendresa on es nota que hi ha  molta complicitat entre tots dos actors. Unes interpretacions per treure’s el barret. El paper de la mare és molt divertit i dóna aquell punt d’humor a la part més trista de la història. Un treball ben fet.

 

Aquesta comèdia argentina, adaptada amb ofici per Jordi Galceran, ha acabat en mans d'un Echanove que afronta la direcció amb correcció i sense massa estridències. La interpretació dels dos únics actors -o més ben dit, el carisma i, un altre cop, l'ofici- acaba fent la resta. Un pot pensar que a vegades amb això ja n'hi ha prou... i, de fet, grans actors i actrius de casa nostra -i també de fora- han aconseguit viure "tirant d'ofici" tota la vida. Però aquí s'hi troba a faltar alguna cosa més. Pel que a mi respecte hi trobo a faltar veritat, tot i que en els moments en que Maria Galiana es troba còmoda sorgeixen escenes molt creïbles, d'aquelles que et fan veure a la persona més que a l'actor. Llàstima que tot plegat s'acabi resolent amb excessiva formalitat, sense sortir dels cànons que marquen "la pièce bien fait".