Converses amb el meu úter i altres interlocutors

Sinopsi

És una conversa amb mi mateixa, amb la meva mare, amb el meu inconscient, amb el públic i amb el món a través del moviment, els audiovisuals, la música en directe i una veu narrativa, a micròfon, senzilla, sincera i no sense l’humor, la ironia i el sarcasme indispensables per sobreviure a la selva de la vida.

«Jo no vaig néixer.
A mi em van néixer.
I dic que em van néixer perquè ni jo ho havia demanat ni ningú no em va preguntar.»

Converses amb el meu úter i altres interlocutors és una peça sobre les expectatives socials que ens travessen, a nosaltres, les dones, fins a fer-nos creure que els nostres desitjos són genuïns, propis, lliures. La llibertat, com ens la imaginem, és una fantasia. Sempre condicionades per l’entorn, per la cultura, per la societat, pel sistema capitalista. Tot el decorat estudiat, preparat i dissenyat perquè tinguem molt clara una cosa des que som petites: tindré fills.

Un dia em vaig adonar que sempre havia volgut ser mare i que no podia explicar per què.

Núria Planes Llull