La Sala Hiroshima presenta Correspondències coreogràfiques, on els coreògrafs Quim Bigas i Christian Duarte són convidats, a partir de la distància, a donar espai al pensament, a la reflexió, i a potenciar el discurs com a pont de connexió entre diferents mentalitats.
Sinopsi
En una era marcada per la immediatesa, per la hiperexposición i per la hiperconnectivitat, la lògica de funcionament relacional ha estat recentment alterada per la situació sanitària, la distància s’erigeix com un valor, i sobretot com una eina que hem d’aprendre a utilitzar. La correspondència es basa en aquesta distància, a donar espai al pensament, a la reflexió i a escollir les paraules, a tenir cura i potenciar el discurs com a pont de connexió entre diferents mentalitats.
La Sala Hiroshima tenia ganes de proposar una correspondència entre coreògrafs, perquè creu que el pensament és moviment, perquè les idees són capaces de posar-nos a caminar, a córrer, a ballar.
No podien pensar en ningú més idoni per això que en Quim Bigas, un artista que posa el cos al servei de les idees. Bigas, que ha acceptat el desafiament, ha escollit a Cristian Duarte com a interlocutor. Cristian és un coreògraf brasiler reconegut internacionalment que també s’ha sumat al projecte. La forma final, la conclusió d’aquesta correspondència es decidirà en el procés d’intercanvi que ja ha començat i durarà fins al dia de la seva presentació a la sala dins de la tercera edició del Cicle ORO. L’equip de la Sala Hiroshima estarà encantat que els que ens acompanyeu a descobrir el resultat de la trobada entre aquests dos estimulants referents de l’escena contemporània internacional.