Costi ‘El Chato’ posa el Hambre a ballar. Així ha volgut titular aquest inquiet artista de Barcelona al seu quart espectacle, transformant aquesta necessitat “que ens manté amb vida” en una obra que queda ben clar que el flamenc és el seu aliment. El seu motor. La seva inspiració natural.
Sinopsi
“Hambre sorgeix també de la necessitat de donar a les noves generacions un exemple de com compartir emocions autèntiques. Jo, com gitano català, crec que Rosalía mai serà flamenca. I amb aquest espectacle vull demostrar que no cal la impostura ni fer alguna cosa ‘malament’ per crear art -assegura sense embuts-. de fet, m’encantaria convidar-la a que ho veiés, ja que la vaig conèixer fa anys, a l’escola de la Tani, ella em va convidar després a mi a veure’l actuar al JazzSí Club, i li vaig passar el contacte de Javier Limón quan buscava un productor per al seu disc. És clar que cadascú té la seva fam, la seva necessitat de compartir i d’expressar-se. la seva necessitat d’alimentar l’ànima“.
Sense paraules
“Hambre sorgeix també de la necessitat de donar a les noves generacions un exemple de com compartir emocions autèntiques. Jo, com gitano català, crec que Rosalía mai serà flamenca. I amb aquest espectacle vull demostrar que no cal la impostura ni fer alguna cosa ‘malament’ per crear art -assegura sense embuts-. de fet, m’encantaria convidar-la a que ho veiés, ja que la vaig conèixer fa anys, a l’escola de la Tani, ella em va convidar després a mi a veure’l actuar al JazzSí Club, i li vaig passar el contacte de Javier Limón quan buscava un productor per al seu disc. És clar que cadascú té la seva fam, la seva necessitat de compartir i d’expressar-se. la seva necessitat d’alimentar l’ànima“.