Amb COVID -451, Sergio Blanco, un autor conegut per les seves creacions autoficcionades s’endinsa en un territori nou: una “alterficció” que, en forma de lectura dramatitzada, parla sobre la pandèmia en la veu de sis treballadors i treballadores de la salut.COVID -451 és un projecte escrit, dirigit i posat en escena pel dramaturg i director teatral francouruguaià Sergio Blanco, una proposta protagonitzada per un equip de sis treballadors i treballadores hospitalaris que han estat presents a diversos centres de salut durant el període de la pandèmia de la covid-19 i que ara arriba al públic en forma de lectura dramatitzada.
Aquest equip, constituït per un metge, una infermera, un portalliteres, una treballadora de la neteja, una administrativa i un vigilant de seguretat, pujarà a escena juntament amb Blanco per portar endavant aquest text, concebut per ser interpretat per l’autor mateix amb els sis treballadors de la salut.
Després d’haver experimentat durant anys el món de l’autoficció, l’artista francouruguaià es proposa un nou desafiament: endinsar-se en el que ell ha denominat alterficció. Blanco explica que va ser durant el període de confinament quan va decidir que volia sumar a l’autoficció aquesta idea de l’“alterficció”. “A mesura que anaven passant els dies —diu—, em vaig anar adonant que començava a necessitar les històries dels altres, les experiències dels altres, el cos dels altres […]. I sobretot vaig començar a tenir ganes de sentir les seves històries i començar a bastir ficcions a partir de les seves vivències. […] Aleshores em va venir al cap aquest terme d’alterficció i la idea de treballar amb els mateixos procediments que desenvolupo en l’autoficció, però aquesta vegada a partir de les històries dels altres, aquests altres que estava necessitant.”
COVID-451 és un espectacle que mira de reflexionar amb lleugeresa, elegància i irreverència sobre aquests dos espais de curació que són l’hospital i el teatre, i per fer-ho proposa, a través de les històries veritables —i no sempre veritables— de sis dels protagonistes habituals d’un hospital, buscar la “teatralitat” que hi ha en l’organització del sistema hospitalari, alhora que s’aventura a buscar l’“hospitalitat” que pot haver-hi en el sistema teatral. Sobre aquest tema, recorda que, a la Grècia antiga, els edificis teatrals es construïen en les proximitats dels temples consagrats a Asclepi, el déu de la medicina. “La proximitat entre aquests dos espais físics —conclou Blanco— ens parla de la proximitat profunda entre dos llocs que comparteixen el do de la curació.”
COVID -451 és un projecte escrit, dirigit i posat en escena pel dramaturg i director teatral francouruguaià Sergio Blanco, una proposta protagonitzada per un equip de sis treballadors i treballadores hospitalaris que han estat presents a diversos centres de salut durant el període de la pandèmia de la covid-19 i que ara arriba al públic en forma de lectura dramatitzada.
Aquest equip, constituït per un metge, una infermera, un portalliteres, una treballadora de la neteja, una administrativa i un vigilant de seguretat, pujarà a escena juntament amb Blanco per portar endavant aquest text, concebut per ser interpretat per l’autor mateix amb els sis treballadors de la salut.
Després d’haver experimentat durant anys el món de l’autoficció, l’artista francouruguaià es proposa un nou desafiament: endinsar-se en el que ell ha denominat alterficció. Blanco explica que va ser durant el període de confinament quan va decidir que volia sumar a l’autoficció aquesta idea de l’“alterficció”. “A mesura que anaven passant els dies —diu—, em vaig anar adonant que començava a necessitar les històries dels altres, les experiències dels altres, el cos dels altres […]. I sobretot vaig començar a tenir ganes de sentir les seves històries i començar a bastir ficcions a partir de les seves vivències. […] Aleshores em va venir al cap aquest terme d’alterficció i la idea de treballar amb els mateixos procediments que desenvolupo en l’autoficció, però aquesta vegada a partir de les històries dels altres, aquests altres que estava necessitant.”
COVID-451 és un espectacle que mira de reflexionar amb lleugeresa, elegància i irreverència sobre aquests dos espais de curació que són l’hospital i el teatre, i per fer-ho proposa, a través de les històries veritables —i no sempre veritables— de sis dels protagonistes habituals d’un hospital, buscar la “teatralitat” que hi ha en l’organització del sistema hospitalari, alhora que s’aventura a buscar l’“hospitalitat” que pot haver-hi en el sistema teatral. Sobre aquest tema, recorda que, a la Grècia antiga, els edificis teatrals es construïen en les proximitats dels temples consagrats a Asclepi, el déu de la medicina. “La proximitat entre aquests dos espais físics —conclou Blanco— ens parla de la proximitat profunda entre dos llocs que comparteixen el do de la curació.”
