La primera parada de la ruta cap a l’Est d’aquesta temporada passa per Rússia. El director Pau Carrió porta a escena Crim i càstig, la novel·la de l’escriptor rus Fiódor Dostoievski. Un carrusel titànic d’accions i d’emocions en la fina línia entre la bondat i la maldat, la innocència i la perversitat. I amb Pol López al paper de Raskólnikov, explorant els límits de l’ètica i la moral.
Sinopsi
L’adaptació escènica de Crim i càstig neix com una continuació de la reflexió que va abocar Pau Carrió a la seva posada en escena de Hamlet i de les conseqüències d’una visió idealitzada de la capacitat de l’acció per canviar el món. És aquest ideal revolucionari que lliga Hamlet amb Raskólnikov, el protagonista de la novel·la de Dostoievski. El projecte, allunyat d’una construcció dramatúrgica realista, contempla diversos nivells que analitzen la presència de la violència a la societat i els individus. Des de qüestionar l’ús lícit que l’Estat pot fer de la violència fins ficar-se al cap del personatge i de la febre que el porta a cometre un acte atroç. També vol entendre l’obra des de la sensació de final d’època que l’autor avança com cap altre literat rus, conjugar el retrat d’una societat que conviu amb una misèria extrema i uns anhels generacionals de transformar aquest món, i en la qual la violència –fins i tot l’extrema– apareix com un instrument inevitable, més enllà dels dubtes morals o ètics.
Català
L’adaptació escènica de Crim i càstig neix com una continuació de la reflexió que va abocar Pau Carrió a la seva posada en escena de Hamlet i de les conseqüències d’una visió idealitzada de la capacitat de l’acció per canviar el món. És aquest ideal revolucionari que lliga Hamlet amb Raskólnikov, el protagonista de la novel·la de Dostoievski. El projecte, allunyat d’una construcció dramatúrgica realista, contempla diversos nivells que analitzen la presència de la violència a la societat i els individus. Des de qüestionar l’ús lícit que l’Estat pot fer de la violència fins ficar-se al cap del personatge i de la febre que el porta a cometre un acte atroç. També vol entendre l’obra des de la sensació de final d’època que l’autor avança com cap altre literat rus, conjugar el retrat d’una societat que conviu amb una misèria extrema i uns anhels generacionals de transformar aquest món, i en la qual la violència –fins i tot l’extrema– apareix com un instrument inevitable, més enllà dels dubtes morals o ètics.
- Direcció:
- Títol original:
- Autoria:
- Any del text:
- Traducció:
Miquel Cabal Guarro - Adaptació:
Pau Carrió - Dramatúrgia:
Pau Carrió - Ajudantia de direcció:
Anna Serrano Gatell - Músics:
Arnau Vallvé (Joan Solé) - Escenografia:
Sebastià Brosa
Paula Font
Jorba-Miró
Quim Guixà - Il·luminació:
Raimon Rius - So:
Igor Pinto - Vestuari:
Adriana Parra
Carlota Ricart
Goretti Puente - Moviment:
Anna Rubirola - Música original:
Arnau Vallvé - Producció:
Teatre Lliure
- Victòria Oliveros Layola
- Daniel Witt
- JOSE GABRIEL DEL VIEJO
- Josep OS