La Cubana: Gente bien, el musical

Les bodes, la televisió i l'òpera, per dir només algunes temàtiques, han passat pel filtre de La Cubana al llarg de les gairebé quatre dècades d'èxit de la companyia, sempre aportant una manera de fer molt pròpia que ha generat el seu segell personal dins del món teatral. En aquesta ocasió, toca revisar els musicals de gran format, de concepció autòctona, els quals malauradament no abunden en la nostra cartellera. Naturalment, l'espectador no assistirà a una funció habitual del gènere, ja que La Cubana s'encarrega de posar tot potes enlaire i d'integrar al públic en l'obra durant tot l'espectacle, sent un personatge més de la funció. Realment, la fòrmula resulta repetitiva, però s'ha de recòneixer que són uns autèntics mestres en aquesta forma de fer teatre i que continua funcionant a la perfecció. En aquest sentit, l'espectador s'engrescarà amb una proposta, sempre que es deixi endur pel caos fictici generat, que el portarà a gaudir d'un entreteniment majúscul molt ben orquestrat.

No, no m'he passat amb el whisky; és la lletra d'un dels números musicals de Gente de Bien que La Cubana està fent al Teatre Coliseum. És el que passa quan els nou rics compren títols nobiliaris, s'incorporen a les elits barcelonines i parlen castellà perquè "fa" més fi. Aquest és un musical que tira més a revista del Paral·lel de la Mary Santpere, que a Rent. Peça divertida, "cubana" i rajant pel broc gros sense manies. Els veterans de Cubana us hi divertireu i els que encara sou verges flipareu. Jo no me la perdria.

 

Crítica completa » http://bit.ly/2hVeAtY

De l'artista Santiago Rusiñol diuen que era un personatge excèntric i extravertit. També que era molt polifacètic: tanmateix pintava un quadre com escrivia una satírica obra de teatre, o muntava una performance als trens de Rodalies. La Cubana comparteix l'esperit del pintoresc artista modernista, sitgetà com ells, i ho reivindiquen amb un desplegament de savoire faire cubano anomenat Gente Bien: El musical.

Jordi Milán, director i essència de la companyia, ens té acostumats a un cuidadíssim horror vacui d'estímuls, situacions, decorats, personatges i sorpreses, així que pots imaginar com de bé s'ho han passat retratant als nou-rics, amb l'exuberància que els caracteritza. A Gente Bien, la companyia suma l'experiència de més de 30 anys als escenaris amb una trama que homenatja el teatre, la participació d'actors de totes les èpoques (on brillen amb llum pròpia tant els joves com les veteranes Mercè Comes i Mont Plans), els divertits equívocs i jocs lingüístics, una mesurada interacció amb el públic... fins i tot hi veuràs personatges mítics com l'Estrellita Verdiales pul·lular per l'escenari!

La música del mestre Joan Vives es posa al servei de les bogeries de la companyia per complir l'únic objectiu de la formació: fer riure al públic, i encara més difícil... fer-lo cantar!

Gente Bien és un divertit i esbojarrat autohomenatge de La Cubana, ideal per anar-hi en família, amics, o per descobrir l'essència de la mítica companyia si encara no has tingut mai l'oportunitat de compartir amb ells una estona de màgia teatral.

O això és el que li han dit els seus assessors a La Cubana i ells, sense pensar-ho dues vegades, s'hi han llençat (com si fos la primera vegada).

A Gente bien el de menys és la història de Santiago Rusiñol, l'autèntic espectacle comença quan s'encenen els llums i veiem les interioritats de la producció. Els problemes amb els egos, el pressupost, la precarietat... La Cubana reparteix amb encert i en té per a tothom, però sempre amb el seu magnífic to de comèdia esbojarrada i sorprenent, carregada d'ironia i gresca.

Un espectacle ideal per veure en família o amics i passar una grandíssima estona.

Més informació a Somnis de teatre

Amb una trajectòria de més de 30 anys a l’esquena, no cal dir que La Cubana és, des de fa temps, tot un referent de l’entreteniment, l’humor de cabaret i la paròdia de les diferents disciplines artístiques. Tornant a connectar l’esperit del teatre amateur amb els estereotips del món professional, la popular companyia ha escollit, en aquest cas, el (suposat) repte de fer un musical basat en un sainet de Santiago Rusiñol. Aquesta fita, en realitat, és una excusa per emmarcar el seu nou conjunt de gags que, com no podia ser d’una altra manera, trenquen la història per obrir les entranyes dels embolics i maldecaps que suposa una producció d’aquestes característiques. Divertit, enginyós i fresc com el primer dia, l’estil d’aquesta emblemàtica marca capitanejada per Jordi Milán ha tingut l’encert de recuperar dues històriques del grup com Mercè Comes i Mont Plans. Amb elles, s’arrodoneix l’autohomenatge en el qual acaba per convertir-se la proposta, amb aparicions de molts dels personatges dels seus muntatges més coneguts. Podem dir que el que ens ofereixen és el de sempre, però també que encara funciona molt bé. Es noten, en aquest sentit, els anys d’experiència perfeccionant cert tipus d’esquetxos visuals i dialèctics, i els jocs de participació amb el públic. Si bé, l’espectacle té potencial per agradar a un gran nombre de persones, seran els més fans de La Cubana els que, segur, en sortiran més satisfets.

S'havia parlat de que La Cubana tornava amb un musical o de que per fi recorria a Rusiñol -un autèntic emblema a Sitges, la localitat originària del grup-, però el que ningú havia dit és que en el nou espectacle també hi ha un homenatge encobert a la seva trajectòria i al teatre en general. La Cubana ja havia parlat en anteriors muntatges de la revista (Cómeme el coco, negro), del cinema (Cegada de amor), de l'òpera (Una nit d'òpera) i de la televisió (Mamá quiero ser famoso), i si ara tocava el teatre què millor que disseccionar-se a si mateixos i bussejar en les pròpies misèries. Per tant, si aneu  amb els ulls ben oberts gaudireu de moltes sorpreses que passen en un segon terme, tot i que també podreu assistir a una mena de conferència o xerrada de veterans en la que es parla sense embuts i amb bon humor del passat i del present de la companyia que dirigeix Jordi Milán.

Gente bien funciona des del primer minut. Funciona com a comèdia, com a gran musical i com espectacle cubanero al cent per cent. S'utilitzen els recursos de sempre, però amb plena consciència i amb un motiu molt clar. El text de Rusiñol és una excusa, però serveix per treure temes pels que sempre han tingut predilecció: les aparences, la doble moral i el teatre que tots fem en la vida quotidiana. Si a això hi sumem els equívocs lingüístics, la trama vodevilesca, l'encertada paròdia de la burgesia catalana i les divertides cançons de Joan Vives -a mig camí entre la revista i la sarsuela- estarem davant d'un còctel realment engrescador. Potser hi he trobat a faltar alguna performance més en el patí de butaques i m'he quedat amb ganes de més... tot i ser un espectacle llarg.

 

Teníem moooooooltes ganes de poder veure la nova proposta de La Cubana, GENTE BIEN; i és que som uns fidels seguidors del seu treball, des d'aquell mític "Cómeme el coco, negro".

Ells mateixos es preguntaven si sabrien fer un "Musical", perquè tal com van explicar a l'esbojarrada roda de premsa, s'han vist obligats a fer-ho per tal de subsistir... i és que en aquests temps que corre, en el món de la faràndula, l'únic que funciona són els Musicals... i no s'ho han pensat dues vegades... s'han llançat al buit.... i la veritat és que els ha sortit prou bé.

Ara presenten aquesta versió de GENTE BIEN, basada en el text de Santiago Rusiñol, però passada pel tamís de La Cubana, amb guió i adaptació de Jordi Milán i música, lletra orquestració i direcció musical de Joan Vives.

L'obra de Rusiñol ha estat l'excusa per construir la base argumental de l'espectacle, tot i volen respectar al màxim el text original, però creant un viatge en el temps, on es fa parlar als personatges que va crear Rusiñol en quatre èpoques diferents, descobrint que la necessitat d'aparentar no té data de caducitat: el 1917 (any de l'obra original), el 1952 (l'any del "Congreso Eucarístico", en ple franquisme), el 1980 (quan es va fundar La Cubana i renaixia la democràcia al país) i el 2017. L'espectacle juga molt amb els canvis d'idioma entre el català i el castellà, perquè ells, La Cubana, són uns mestres per mostrar-nos en clau d'humor l'evolució del bilingüisme al nostre país.

GENTE BIEN recupera a Mercè Comes i Mont Plans, dues actrius històriques de La Cubana, juntament amb Jaume Baucis, que lideren un repartiment de quinze actors que canten en directe. La música ha estat enregistrada per l'OBC amb una col·laboració amb L'Auditori de Barcelona.

No us preocupeu, que no és la meva intenció descobrir absolutament res de l'espectacle, perquè malmetria les moltes sorpreses "cubaneres" que us espera si aneu a veure aquest esbojarrat "Musical".

Ja us podeu imaginar, que com sempre per ells el "TEATRE" és el més important.... i com diuen a escena "en el Teatre tot és mentida".... doncs això, ... deixeu-vos anar, esteu oberts al que calgui, fins i tot a què us ensarronin una i un altra vegada ....aneu a gaudir i a riure, perquè us ho passareu molt bé. Nosaltres, els "Voltaires" no ens vàrem poder treure el somriure del rostre ni per un instant i en aquest tipus d'espectacle és el que realment importa i el que es va a veure... un seguit de gags a dalt i baix de l'escenari.... i és que La Cubana, com molt bé sabeu, trenca la quarta paret des del minut zero i integra plenament a l'espectador en els seus espectacles.

Un espectacle amb grans mitjans tècnics, com acostumem a fer; un espectacle molt pensat i treballat durant molts mesos de feina, amb un pressupost que se surt del que és normal en el nostre país, amb una preciosa video-escenografia, que es basa molt en grans projeccions virtuals, absolutament "vives" que van variant constantment en el transcurs de la representació. Cal destacar també una escel.lent coreografia i no tan sols en els números musicals, sinó també durant tota la durada de l'espectacle.... i sobretot un espectacular i esclatant vestuari que visualment el fa molt agradable.

I preguntareu potser el perquè no hem valorat en 5 cargols aquest nou espectacle; doncs, perquè considerem que comença molt fort, especialment en l'època de Santiago Rusiñol, continua a un molt bon nivell en l'època franquista, però l'espectacle pateix d'una forta davallada a partir d'aquest moment.

Augurem molts mesos d'èxit i de rialles al Teatre Coliseum.... i potser també al Tivoli ?

Si desitgeu llegir la crònica original, només heu de clicar AQUÍ