Cuckoo és un viatge a través dels últims 20 anys de la història de Corea explicada per un grapat de màquines de coure l’arròs parlants.
El director, videoartista i compositor sud-coreà Jaha Koo presenta The Hamartia Trilogy en el context de Katharsis. En grec, hamartia significa error tràgic o mancança, un concepte que Koo elabora en formes totalment diferents en les tres propostes: Lolling & Rolling, Cuckoo i The History of Korean Western Theatre.
La trilogia tracta àmpliament de l’imperialisme que afecta al passat i al present, l’impacte personal del qual és sovint inesperat. Tres intel·ligents i inquietants peces de teatre document, en què l’artista enllaça històries personals amb fets històrics, polítics i sociològics. Sovint els temes impliquen un xoc de la cultura oriental i l’occidental: des de la cirurgia lingual a la feixuga càrrega personal de la interferència occidental en l’àmbit macroeconòmic.
Sinopsi
Un dia, quan la seva màquina elèctrica de coure l’arròs el va informar que el plat ja estava llest, Jaha Koo va experimentar un sentiment profund de solitud. ‘Golibmuwon’ (고립무원) és una paraula coreana intraduïble que expressa el sentiment desesperat de solitud que caracteritza les vides dels joves a la Corea d’avui.
Fa vint anys hi va haver la pitjor crisi econòmica a Corea del Sud, comparable al crack financer dels Estats Units i del sud d’Europa del 2008. Aquesta crisi va tenir un impacte profund en la generació jove a què pertany l’artista sud-coreà Jaha Koo. Ell va ser testimoni de molts problemes endèmics inclòs l’atur juvenil i la desigualtat socioeconòmica. L’augment de la taxa de suïcidis, la solitud, un agut aïllament social i la fixació per l’aparença personal en són alguns dels símptomes.
En diàlegs agredolços i humorístics, Jaha i les seves llestes arrosseres se t’emporten de viatge pels últims 20 anys de la història coreana, combinant l’experiència personal amb fets polítics i reflexions sobre la felicitat, les crisis econòmiques i la mort.
En coreà i anglès sobretitulat en català
Un dia, quan la seva màquina elèctrica de coure l’arròs el va informar que el plat ja estava llest, Jaha Koo va experimentar un sentiment profund de solitud. ‘Golibmuwon’ (고립무원) és una paraula coreana intraduïble que expressa el sentiment desesperat de solitud que caracteritza les vides dels joves a la Corea d’avui.
Fa vint anys hi va haver la pitjor crisi econòmica a Corea del Sud, comparable al crack financer dels Estats Units i del sud d’Europa del 2008. Aquesta crisi va tenir un impacte profund en la generació jove a què pertany l’artista sud-coreà Jaha Koo. Ell va ser testimoni de molts problemes endèmics inclòs l’atur juvenil i la desigualtat socioeconòmica. L’augment de la taxa de suïcidis, la solitud, un agut aïllament social i la fixació per l’aparença personal en són alguns dels símptomes.
En diàlegs agredolços i humorístics, Jaha i les seves llestes arrosseres se t’emporten de viatge pels últims 20 anys de la història coreana, combinant l’experiència personal amb fets polítics i reflexions sobre la felicitat, les crisis econòmiques i la mort.
- Dramatúrgia:
Dries Douibi - Direcció tècnica:
Tom Daniels - Escenografia:
Eunkyung Jeong - Audiovisuals:
Jaha Koo - Música:
Jaha Koo - Vídeo:
Jaha Koo - Producció:
Kunstenwerkplaats Pianofabriek
Bâtard Festival - Producció executiva:
Jihye Han
