Fusió de talents entre un coreògraf i ballarí belga i francès Damien Jalet i un artista plàstic japonès Kohei Nawa, en un muntatge en què set intèrprets sense rostre construeixen un cos col·lectiu. L’element sòlid és aquí tan protagonista com el líquid i el gasós.
Sinopsi
L’any 1995, el coreògraf Damien Jalet va fer una residència a Villa Kujoyama, un centre de creació artística pluridisciplinari francojaponès creat a Kyoto per tal d’acollir artistes emergents que desenvolupin algun projecte relacionat amb el país oriental. En una zona elevada de la ciutat, el centre va ser escenari en aquella ocasió de la trobada entre Jalet i l’escultor Kohei Naw, creador i escenògraf que explora la relació entre els mons natural i artificial. Escultura i coreografia es fonen en una proposta escènica que parla de les contradiccions que presenta el cos humà: entre deteriorament i regeneració, entre l’estat sòlid i el líquid, entre l’anatomia i la mitologia… Set intèrprets ballen en una composició de l’artista electroacústic Marihiko Hara i obres de Ruyichi Sakamoto. Jugant amb les característiques anatòmiques dels ballarins, la coreografia de Vessel desenvolupa la seva pròpia mitologia, parcialment inspirada en el Kojiki, el llibre mitològic japonès més antic que evoca la creació del món, i expressa el conflicte entre el cos i l’esperit a través d’una dansa única. Tot, mentre les escultures i instal·lacions de Kohei Nawa exploren tècniques i materials per oferir-nos una visió orgànica del món. Elements sòlids, líquids i gasosos integren l’escenografia d’un muntatge en el qual amb prou feines sabreu si esteu veient un o una intèrpret, tal és l’habilitat dels artistes per ocultar el rostre en una creació protagonitzada per éssers anònims que no tenen gènere conegut i que potser suggereixen criatures no humanes. Una dansa escultural, en definitiva, que transcendeix totes les fronteres entre gèneres artístics.
És el primer muntatge que presenta al Grec Festival de Barcelona el ballarí i intèrpret Damien Jalet, autor d’unes creacions que sovint enllacen la dansa amb altres gèneres artístics que van des de les arts visuals o la moda fins al teatre, la música o, com en aquest cas, l’escultura.
L’any 1995, el coreògraf Damien Jalet va fer una residència a Villa Kujoyama, un centre de creació artística pluridisciplinari francojaponès creat a Kyoto per tal d’acollir artistes emergents que desenvolupin algun projecte relacionat amb el país oriental. En una zona elevada de la ciutat, el centre va ser escenari en aquella ocasió de la trobada entre Jalet i l’escultor Kohei Naw, creador i escenògraf que explora la relació entre els mons natural i artificial. Escultura i coreografia es fonen en una proposta escènica que parla de les contradiccions que presenta el cos humà: entre deteriorament i regeneració, entre l’estat sòlid i el líquid, entre l’anatomia i la mitologia… Set intèrprets ballen en una composició de l’artista electroacústic Marihiko Hara i obres de Ruyichi Sakamoto. Jugant amb les característiques anatòmiques dels ballarins, la coreografia de Vessel desenvolupa la seva pròpia mitologia, parcialment inspirada en el Kojiki, el llibre mitològic japonès més antic que evoca la creació del món, i expressa el conflicte entre el cos i l’esperit a través d’una dansa única. Tot, mentre les escultures i instal·lacions de Kohei Nawa exploren tècniques i materials per oferir-nos una visió orgànica del món. Elements sòlids, líquids i gasosos integren l’escenografia d’un muntatge en el qual amb prou feines sabreu si esteu veient un o una intèrpret, tal és l’habilitat dels artistes per ocultar el rostre en una creació protagonitzada per éssers anònims que no tenen gènere conegut i que potser suggereixen criatures no humanes. Una dansa escultural, en definitiva, que transcendeix totes les fronteres entre gèneres artístics.
És el primer muntatge que presenta al Grec Festival de Barcelona el ballarí i intèrpret Damien Jalet, autor d’unes creacions que sovint enllacen la dansa amb altres gèneres artístics que van des de les arts visuals o la moda fins al teatre, la música o, com en aquest cas, l’escultura.
- Composició musical:
Marihiko Hara
Ryuichi Sakamoto - Regidoria:
So Ozaki
Marie Bonnier
Philippe Marie - Escenografia:
Kohei Nawa
Reo Nukumizu
Tetsuhiko Yoshida
Marie Bonnier
Philippe Marie - Il·luminació:
Yukiko Yoshimoto
Kazuya Yoshida
Ronan Cabon
Sylvain Brossard - So:
Cédric Alaïs - Coreografia:
Damien Jalet - Producció:
Théâtre National de Bretagne
Sandwich Inc. - Any de la producció:
- Neus Mònico FernándezTeatre Barcelona
- JOSE GABRIEL DEL VIEJO