Daniel Anglès: 30 anys lluny de Broadway

Descripció
Fitxa artística
Opinions

Un gran concert per celebrar l’emotiu viatge d’un apassionat dels musicals
El 1994, amb 18 anys, debutava professionalment en aquest teatre que avui dirigeixo. Una d’aquelles coses boniques poètiques que téla vida. 30 anys després, vull compartir amb vosaltres una nit de celebració. Un concert de gran format per deixar sortir al cantant que massa sovint s’amaga darreredel director, a l’intèrpret que s’escapa dels focus, al tímid que hi ha darreredels programes de mà. Mirarem enrere i revisarem el que ha passat i el que no ha passat durant aquestes tres dècades. El viatge està sent com un bon musical: apassionant, emocionant i intens.

Idioma:
Català

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 3

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Un concert molt esperat

Va ser en dues de les finals del programa Eufòria, del qual en Daniel Anglès ha estat director artístic i professor, que vaig flipar quan el vaig sentir cantar Amore i La era de las catedrales.

Del Daniel Anglès coneixia la seva trajectòria professional de darrere els escenaris, però la seva faceta com a cantant, em fa vergonya reconèixer que la desconeixia.
Són molts els espectacles que he vist i que han estat produïts per ell, com El temps que no tindrem, Per si no ens tornem a veure, Tot el que no ens vam dir, etc. Musicals que han estat èxits absoluts i amb els que he gaudit i m'he emocionant moltíssim. Però sentir-lo cantar ha estat tota una descoberta.

Així que em vaig assabentar que faria un concert al Teatre Condal, d'on és actualment director, i on va debutar amb 18 anys amb el musical Pinotxo, espectacle dirigit per la coreògrafa Coco Comín, en 1994, vaig demanar de seguida les entrades.
Feia molt de temps que esperava un concert d'en Daniel Anglès i no me'l podia ni volia perdre'm.

30 anys lluny de Broadway ha estat una celebració en forma de concert de gran format on Daniel Anglès comparteix amb els seus fans i amics, el què ha estat aquests 30 anys de carrera professional.

Ha estat un concert ple de sorpreses i emocions.
Només començar, en Dani Anglès ens va sorprendre quan va sortir transformat en Hedwig, el seu alter ego, diva en la qual Anglès amaga la seva timidesa escènica, interpretant l'obertura de Merrily We Roll Along.
Suposo que en part pels nervis, en part per l'emoció del moment, no va començar gaire bé. Sort que la cosa va anar millorant en el transcurs del concert.

A través de Hedwig va cantar cançons que han format part de la seva carrera musical.
Amb l'amor, com a fil conductor, Anglès ens va interpretar una sèrie de cançons que han format part al llarg de la seva vida professional i personal. Cançons que parlen d'amor. Cançons que ja havia cantat i cançons que li venia de gust cantar i no ho havia fet mai.

A escena l'acompanya una orquestra formada per sis músics: en Sergi Cuenca (teclats), Blanca Coll (violí), Cristina Membrive (baix i contrabaix), Toni Mena (guitarres), Lluís Ribalta (bateria) i Joana Sala (vent); les veus de Neizan Martín i Carla Miralda (exconcursants del programa Eufòria); i un cos de ball format per quatre ballarin@s (Iris Cabré, Jan Català, Lluc Escribano i Laura Tanyà).

A banda, com a cantants convidats, va cantar amb la Mariona Castillo un tema de Mecano, va fer un duet amb el seu marit Victor Arbelo i un tema
del musical Wicked acompanyat de Sharonne, que, a parer meu, no va sortir gaire bé. A banda de no saber-se la lletra de la cançó, Sharonne no va dissimular gaire el fet d'estar llegint durant tota l'estona el teleapuntador que tenia al seu davant.

Si no em vaig descomptar, han estat dinou cançons les que ha cantat Anglès.
Como una ola, Estan tocant la nostra cançó, Si sabessis, Memory, Me cuesta tanto olvidarte, Paper de per vida, La era de las catedrales, El fil invisible, L'àliga negra,T'estimo, han estat algunes de les que ara mateix recordo.

Tot i que podia haver estat millor, haig de dir que vaig gaudir moltíssim del concert. Tenia moltes ganes de sentir cantar al Daniel Anglès, d'escoltar la seva magnífica veu. Somni complert!

Gràcies, companys de Teatre Barcelona per aquest regal. Va ser una nit màgica. Vaig ser molt feliç.

17/12/2024 - Teatre Condal
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Emocionant repàs de vida

La música ens acompanya al llarg de la vida. En molts moments no s’és conscient i en d’altres no és només un afegit, és part de la manera d’entendre el dia a dia i es converteix en l’aire que permet a tirar endavant. Seria possible un món sense cançons ni melodies?

Daniel Anglès porta 30 anys dalt de l’escenari, o darrera, és igual, impulsant i vivint projectes on la música és un element essencial. Per celebrar aquesta efemèride ha preparat un espectacle del voltant de 2 hores on repassa aquesta trajectòria d’una manera original, no fent una guia cronològica de la seva vida professional, sinó destacant les cançons que li han marcat.

Amb la presència de la Hedwig, com l’alter ego d’Anglès, es dona el tret de sortida a un concert amb l’amor com a fil conductor. Un inici sorpresa per al públic, que potser esperava un concert clàssic de musicals amb banda dalt de l’escenari, però que es transforma ràpidament en un espectacle que interpel·la i fa còmplice a cada espectadora.

Amb cançons que van des de El origen del amor a Como una ola, passant per infinitat de temes que intenten posar veu a les relacions i l’estimació, passa la primera part de la producció. I ja a la segona, sense perruca, fa gaudir al públic amb la seva trajectòria immers en musicals. Com si mai haguéssim dit adéu, Memory (amb un mix amb altres musicals coneguts) o La era de las catedrales posen la pell de gallina a cada butaca, deixant bocabadat a tot el públic. No s’oblida de les persones que l’han acompanyat en aquests anys, així que pugen a l’escenari Sharonne per fer la versió pròpia de For good de Wicked, amb Víctor Arbelo manifesta América de Rent i amb la Mariona Castillo fuig dels musicals per pessigar al cor a les espectadores amb Me cuesta tanto olvidarte de Mecano.

La música en directe d’una banda excel·lent dirigida per Sergi Cuenca posa el marc perfecte per a un repertori espectacular. Un petit cos de ball i un parell de persones fent els coros acaben de completar una producció plena d’ànima i amor per la professió.

És increïble escoltar la veu d’Anglès en directe i en un entorn tan magnífic. Les cançons interpretades ajuden a contemplar i gaudir del ampli rang vocal que té. Una experiència bonica i emocionant.

15/12/2024 - Teatre Condal
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Trenta anys a prop nostre

Daniel Anglès ha volgut celebrar els seus 30 anys de professió, i ho ha fet amb un concert sorprenent i molt pensat. De fet, ha centrat el recital en l’amor, sobretot el que sent cap al teatre i cap al públic que l’ha seguit tot aquest temps. Un amor incondicional, gestat des de fa molts anys... quan va descobrir Mar i Cel i va tenir clar que allò era el que volia fer. O quan veia i reveia el musical Memory, d’Àngels Gonyalons, que li va servir per començar a conèixer un gènere tan extens i tan prolífic. D’aquells primers anys, i del debut professional amb Pinotxo, ha recuperat cançons que tenia ja quasi oblidades en el repertori. Però el concert s’ha nodrit especialment d’aquells temes i aquells musicals que han tingut un significat especial per a ell al llarg dels anys.

El concert s’ha iniciat amb un Anglès transformat i transvestit que ens ha acostat a Hedwig and the Angry Inch, per passar després a recordar amb Marc Sambola el disc que van fer sobre Rocío Jurado, o bé per cantar un duet de Wicked juntament amb Sharonne. Després de desfer-se de la màscara, com ell mateix ha dit, ha tingut un record per Rent (duet amb Victor Arbelo) i fins i tot per Notre Dame de Paris amb el tema El tiempo de las catedrales. No han faltat picades d’ullet a Mar i Cel, amb La cançó d’Osman, a Els miserables, a temes de Barbra Streisand o a Stephen Sondheim, etc. Però potser els moments més inesperats, i també dels més bells, han estat quan ha interpretat algunes de les seves cançons preferides... allunyades ja del gènere: L’àliga negra, Me cuesta tanto olvidarte (duet amb Mariona Castillo) o Amor particular.

Un concert que ha evocat els inicis, amb Coco Comín, però també els darrers anys dins de la productora Focus i al capdavant del Condal. Un concert que s’ha produït en el mateix teatre que el va veure debutar, ara ja fa 30 anys, i que ha servit per demostrar que segueix sent un magnífic cantant i un gran coneixedor del gènere.

14/12/2024 - Teatre Condal

Deixa la teva opinió