De Perras y Criadas

Ha sido una de las obras de teatro, interpretada por una única actriz, más sinceras que he visto a lo largo de mi vida. Ha sido una actuación de 10! Brava por Marta Pons y bravo al teatro :)

Tot i que fa més d’un any i mig que s’està representant i segueix, a la Sala Pangolí de Barcelona, ahir vaig veure aquesta obra a l’Auditori de Canovelles. Es tracta d’un monòleg diguem-ne teatrelitzat escrit i dirigit per Félix Herzog que ens porta a fer un viatge per la vida d’Anita i tot comença quan està ordenant les golfes de casa seva i en una maleta li apareix una imatge de la Mare de Déu i és amb ella amb qui anirà conversant i desgranant la dura vida que ha tingut. De ben petita va arribar amb els seus pares a Barcelona deixant la seva Andalusia buscant una vida millor, més tard van emigrar a Alemanya i després de molts anys va tornar a Barcelona. La seva vida ha estat dura molt dura compartint vida amb un marit a qui no estimava i on la pobresa , el masclisme, l’emigració i l’idioma l’ha acompanyat sempre, fent que el relat sigui colpidor, impossible no emocionar-se però que també té els seus moments divertits. Una encertada escenografia així com també la il·luminació. I una sublim interpretació de Marta Fons amb un perfecte accent andalús, uns magnífics canvis de registre i un treball realitzat amb una naturalitat aclaparadora. No us el perdeu, val molt la pena, com deia al principi el podeu veure a la Sala Pangolí de Barcelona.

Un text teatral molt ben treballat, molt equilibrat i tot i abordar tants temes (que cadascún d’ells donaria per un monòleg) manté molt i molt bé el fil conductor. I l’actuació, magistral. Molt recomanable

Si más personas fueran a ver a Marta actuar, estoy seguro que el teatro como género sería más popular. Que actriz, es un placer verla actuar.

Marta Fons es un espectáculo de actriz. Fuimos a ver Bernarda Alba, donde tuvimos el placer de verla actuar y decidimos ver esta obra por simplemente verla actuar. La obra le va como anillo al dedo y Marta consigue llevarnos en un viaje genial. Los monólogos pueden ser obras duras, pero en este caso la dirección consigue introducir cambios en momentos clave para hacer reir al publico, adentrarse en una historia nueva.. Super recomendado!

Impresionante!!

Muy divertida.