Un espectacle inaugural que, sota l’esperit decameronià, aplega deu veus singulars amb la vista posada en els nous horitzons que tot just comencem a besllumar: Davide Carnevali, Narcís Comadira, Dimitris Dimitriadis, Najat El Hachmi, Gregorio Luri, Marta Marín-Dòmine, Cristina Morales, Valère Novarina, Perejaume i fragments de textos de Josep M. Benet i Jornet.
Sinopsi
Han passat cinquanta anys d’ençà que Pier Paolo Pasolini va rodar Il Decameron, una pel·lícula inspirada en la novel·la de Boccaccio i els seus contes majorment eròtics que, al llarg de deu jornades, són narrats per deu joves retirats al camp per esquivar la pesta bubònica que assolava Florència.
L’obra mestra del florentí reunia des de contalles de l’antiguitat clàssica fins a fabliaux populars medievals, i amb la seva sensibilitat humanista s’erigia en pont entre l’edat mitjana i la modernitat europea. Al seu film de 1970, en canvi, Pasolini va convertir la vida napolitana en la veritable protagonista de la pel·lícula, amb l’afany de retratar una de les poques realitats sociològiques que encara es resistien a ser absorbides per la nova cultura consumista global.
L’espectacle inaugural de la nova temporada 2020/2021 aplega deu veus singulars sota aquell esperit decameronià, el qual es refugiava de les turbulències més devastadores a fi de no deixar-se arrossegar per un present desconcertant. Tal vegada, en la seva pluralitat, hi podrem trobar alguns punts de claror que ajudin a orientar-nos per fer front als nous horitzons que tot just comencem a besllumar.
Sinopsi
Han passat cinquanta anys d’ençà que Pier Paolo Pasolini va rodar Il Decameron, una pel·lícula inspirada en la novel·la de Boccaccio i els seus contes majorment eròtics que, al llarg de deu jornades, són narrats per deu joves retirats al camp per esquivar la pesta bubònica que assolava Florència.
L’obra mestra del florentí reunia des de contalles de l’antiguitat clàssica fins a fabliaux populars medievals, i amb la seva sensibilitat humanista s’erigia en pont entre l’edat mitjana i la modernitat europea. Al seu film de 1970, en canvi, Pasolini va convertir la vida napolitana en la veritable protagonista de la pel·lícula, amb l’afany de retratar una de les poques realitats sociològiques que encara es resistien a ser absorbides per la nova cultura consumista global.
L’espectacle inaugural de la nova temporada 2020/2021 aplega deu veus singulars sota aquell esperit decameronià, el qual es refugiava de les turbulències més devastadores a fi de no deixar-se arrossegar per un present desconcertant. Tal vegada, en la seva pluralitat, hi podrem trobar alguns punts de claror que ajudin a orientar-nos per fer front als nous horitzons que tot just comencem a besllumar.
Fitxa artística
- Companyia:
- Autoria:
- Traducció:
Joan Casas - Any de la producció:
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Articles relacionats
Espectacles relacionats
