Fins: 2 de desembre de 2024
Fins: 2/12/2024
Declivi d'un pardal
Declivi d’un pardal és l’adaptació que Joel Quesada ha fet de la novel·la d’Amélie Nothomb: Set. Una reinterpretació de la Passió de Crist en forma de monòleg, que interpreta Pau Rosell i on es parla sobre la construcció de la identitat després d’haver estat un nen prodigi. Un text profètic sobre aquelles decisions que es prenen per voler generar felicitat a la resta; sobre el destí tràgic que tota adultesa comporta.
Sinopsi
L’espectacle arrenca després que Jesús hagi fet el seu primer miracle públic a les noces de Canà. En una mena d’exercici premonitori, aquest nen acostumat a ser el centre d’atenció serà testimoni de les tràgiques conseqüències del seu acte. Aquesta revelació el durà a voler forjar amb urgència la seva identitat adulta i a descobrir els racons més íntims dels seus desitjos i sentiments.
La versió lliure, signada per Quesada, és una reinterpretació de la Passió de Crist, com ja proposa Nothomb a la seva novel·la, però se centra sobretot en com les expectatives de la resta ens condueixen a prendre decisions cabdals pel nostre destí. A través de la mítica figura de Jesús de Natzaret, coneixerem un personatge submergit en una pressió asfixiant per generar felicitat a la resta.
Declivi d’un pardal és el viatge d’un jove superdotat condemnat a complaure les expectatives dels altres.
Posada en escena
L’espai escènic, que signa Zoe Serrano, col·loca el públic al voltant d’una taula rodona sobre la qual es troba el nostre protagonista, vestit per Marcel Puigví. La taula de banquet nupcial està plena de restes de menjar, de taques de vi i de vidres trencats que evoquen a un desastre que acaba de tenir lloc, així com a l’ostentositat i fragilitat pròpies del personatge. Amb el disseny de llums de Serrano, aquesta taula s’anirà transformant al llarg de la peça per deixar pas als diversos espais per on aquest Jesús transita.
La blancor de les estovalles es contraposarà amb els colors bordeus i verd fosc del vestuari de Puigví; un figurí que busca l’elegància alhora que la particularitat i la transgressió d’un jove amb l’anhel d’allunyar-se d’allò que esperen d’ell. Els pantalons amples i la camisa translúcida es mouen, gràcies a l’acompanyament de moviment de Sandra Cruz, al ritme de l’espai sonor eteri i cristal·lí de Núria Dalmau; una proposta sonora que vol evocar a la fragilitat del vidre i a l’angoixa rítmica del líquid.
Al llarg de les dues setmanes d’exhibició, la companyia realitzarà dos col·loquis postfunció que permetran aprofundir en el contingut de l’espectacle:
Diumenge 24 de novembre, es voldrà establir una conversa sobre el procés de creació entre els integrants del projecte i els espectadors.
Diumenge 1 de desembre, comptarà amb la col·laboració de la dramaturga i directora Victoria Szpunberg, amb qui es voldrà generar un debat sobre teatre i fe.
Català
L’espectacle arrenca després que Jesús hagi fet el seu primer miracle públic a les noces de Canà. En una mena d’exercici premonitori, aquest nen acostumat a ser el centre d’atenció serà testimoni de les tràgiques conseqüències del seu acte. Aquesta revelació el durà a voler forjar amb urgència la seva identitat adulta i a descobrir els racons més íntims dels seus desitjos i sentiments.
La versió lliure, signada per Quesada, és una reinterpretació de la Passió de Crist, com ja proposa Nothomb a la seva novel·la, però se centra sobretot en com les expectatives de la resta ens condueixen a prendre decisions cabdals pel nostre destí. A través de la mítica figura de Jesús de Natzaret, coneixerem un personatge submergit en una pressió asfixiant per generar felicitat a la resta.
Declivi d’un pardal és el viatge d’un jove superdotat condemnat a complaure les expectatives dels altres.
L’espai escènic, que signa Zoe Serrano, col·loca el públic al voltant d’una taula rodona sobre la qual es troba el nostre protagonista, vestit per Marcel Puigví. La taula de banquet nupcial està plena de restes de menjar, de taques de vi i de vidres trencats que evoquen a un desastre que acaba de tenir lloc, així com a l’ostentositat i fragilitat pròpies del personatge. Amb el disseny de llums de Serrano, aquesta taula s’anirà transformant al llarg de la peça per deixar pas als diversos espais per on aquest Jesús transita.
La blancor de les estovalles es contraposarà amb els colors bordeus i verd fosc del vestuari de Puigví; un figurí que busca l’elegància alhora que la particularitat i la transgressió d’un jove amb l’anhel d’allunyar-se d’allò que esperen d’ell. Els pantalons amples i la camisa translúcida es mouen, gràcies a l’acompanyament de moviment de Sandra Cruz, al ritme de l’espai sonor eteri i cristal·lí de Núria Dalmau; una proposta sonora que vol evocar a la fragilitat del vidre i a l’angoixa rítmica del líquid.
- Direcció:
- Títol original:
- Autoria:
- Dramatúrgia:
Joel Quesada - Escenografia:
Zoe Serrano - Il·luminació:
Zoe Serrano - Espai sonor:
Núria Dalmau - Vestuari:
Marcel Puigví - Moviment:
Sandra Cruz - Fotografia:
Luca Butturini
Júlia Cortina - Vídeo:
Carles Pujades - Any de la producció:
- Canal oficial de venta d'entrades
- Compra 100% segura
- Métode de pagament:
Targeta de dèbit i crèdit
