Després del final és un dels primers textos del dramaturg anglès Dennis Kelly, un thriller psicològic, ple de violència soterrada, i no tan soterrada. Un espectacle dirigit per Marc Rosich i interpretat per Meritxell Calvo i Ramon Pujol. Un intens cara a cara en un espai tancat d’on no poden escapar i on es veuen obligats a conviure, confrontant la veritat i la mentida.
Sinopsi
Anys 90. Louise es desperta en el refugi nuclear que el seu amic Mark porta temps preparant al jardí de casa seva. Mark li explica que el món exterior ha patit un atac nuclear, mentre tots dos eren al pub. Segurament un atac terrorista. Ara hauran de quedar-se un temps allà tancats esperant a què la radiació escampi i deixi de ser una trampa mortal. La ràdio no funciona. No és possible la comunicació amb l’exterior. I al refugi només hi ha els queviures per a una persona durant quinze dies. Louise no recorda res del que va passar i no pot fer res més que confiar en la paraula de Mark. Però quina altra sortida té?
Més informació
Després del final és un dels primers textos del dramaturg anglès Dennis Kelly i és la peça que li va donar la primera fama internacional, amb estrenes arreu del món després de la seva primera producció al Regne Unit. Ara per fi arriba a la cartellera barcelonina, en la que és la primera producció en català de la peça. A part de les seves obres de text, de gran densitat psicològica i duresa temàtica, amb la peça que Kelly ha aconseguit més renom és el llibret de l’exitós musical Matilda, produït per a la Royal Shakespeare Company.
Estrenada al 2005, quan encara el món estava amb la ressaca de l’atemptat contra les torres bessones de Nova York i patia tota la psicosi terrorista resultant, Després del final és un thriller psicològic, ple de violència soterrada, i no tan soterrada, i que representa un gran repte interpretatiu per a dos actors, un cara a cara en un espai tancat d’on no poden escapar i on es veuen obligats a conviure, confrontant la veritat i la mentida. En el fons, Kelly ens està parlant de com funcionen les relacions d’abús, de com podem caure en elles i del difícil que és sortir-se’n sense seqüeles.
Per a Marc Rosich, més avesat a dirigir altra mena de peces, ja sigui de teatre musical com de text, porta anys amb la idea de muntar aquesta obra, que per a ell representa tot un repte, sobretot pel treball psicològic que requereix la construcció dels dos personatges, així com la feina de creació de l’ambient claustrofòbic que demana la peça, amb un continu reequilibri de les relacions de poder entre ells dos.
