Sinopsi
Diarios de adolescencia és una peça testimonial que parla, des de l’adolescència particular de les actrius, sobre l’adolescència universal i atemporal: el primer amor, el conflicte amb els pares, el naixement de la consciència política, la descoberta sexual, els dubtes i el desconcert.
Es tracta d’un al·legat a la pròpia adolescència, com l’etapa de descobriments iniciàtics apassionants, amb l’únic llenguatge artístic que li és propi a l’adolescència: la poesia, la lírica com a llenguatge de l’expressió dels sentiments i com a pensament lúcid de grans poetes en terra bilingüe (Juan Ramón Jiménez, Mario Benedetti, Vicent Andrés Estellés, Julio Cortázar, José Hierro, Salvador Espriu…). Una invitació als alumnes a agafar les regnes de la seva pròpia adolescència, perquè a viure cal aprendre, i la vida cal poder triar-la i això implica renunciar i voler.
