María Bayo torna als escenaris, sota la direcció de Marc Rosich, amb Divina Cleopatra. Evocant el record de la seva primera interpretació d´aquest personatge mític de l’òpera de Handel, la cantant comparteix amb el públic la seva fascinació per una dona forta i poderosa, però que la ficció i la història han pintat sempre com una “femme fatale” voluble i libidinosa.
Poques vegades música, cant i veu s´han agermanat de manera tan fascinant i captivadora.
Sinopsi
Cleopatra va ser una dona forta, poderosa i que va estimar amb llibertat, però de la qual només tenim constància a partir de la visió esbiaixada de testimonis masculins. De la mateixa manera, tots els compositors o escriptors que han acabat llaurant la seva llegenda com a personatge de ficció també han estat majoritàriament homes. I és aquí on Maria també té alguna cosa a dir: Com va haver de ser Cleopatra en realitat? Com i per què la ficció ens l’ha acabat pintant així, ara ambiciosa femme fatale, ara dona voluble i libidinosa?
Al cap i a la fi, Cleopatra, amb la seva icònica mort pel verí de la serp, ha estat condemnada per la història de la mateixa manera que totes les heroïnes de l’òpera, sempre castigades per haver somiat en estimar i viure lliures.
Maria, en aquest viatge tant musical com teatral, ens proposa conèixer l’última reina de l’imperi egipci amb un repertori que comença amb la Cleopatra de Handel, per després endinsar-se per terrenys més exòtics, sota l’inusual acompanyament de l’acordió. Sense renunciar als oripells del Hollywood clàssic, Maria ens acaba mostrant les mil facetes del personatge, ficant-se en la seva pell amb cites que van de Shakespeare a Bernard Shaw. I així, la cantant acaba barrejant els seus punts de vista sobre el polèmic personatge amb la seva pròpia experiència vital, com a dona forta que s’ha fet a si mateixa i que ha arribat molt lluny, però que per aquesta mateixa raó també ho ha hagut de pagar car.
Sinopsi
Cleopatra va ser una dona forta, poderosa i que va estimar amb llibertat, però de la qual només tenim constància a partir de la visió esbiaixada de testimonis masculins. De la mateixa manera, tots els compositors o escriptors que han acabat llaurant la seva llegenda com a personatge de ficció també han estat majoritàriament homes. I és aquí on Maria també té alguna cosa a dir: Com va haver de ser Cleopatra en realitat? Com i per què la ficció ens l’ha acabat pintant així, ara ambiciosa femme fatale, ara dona voluble i libidinosa?
Al cap i a la fi, Cleopatra, amb la seva icònica mort pel verí de la serp, ha estat condemnada per la història de la mateixa manera que totes les heroïnes de l’òpera, sempre castigades per haver somiat en estimar i viure lliures.
Maria, en aquest viatge tant musical com teatral, ens proposa conèixer l’última reina de l’imperi egipci amb un repertori que comença amb la Cleopatra de Handel, per després endinsar-se per terrenys més exòtics, sota l’inusual acompanyament de l’acordió. Sense renunciar als oripells del Hollywood clàssic, Maria ens acaba mostrant les mil facetes del personatge, ficant-se en la seva pell amb cites que van de Shakespeare a Bernard Shaw. I així, la cantant acaba barrejant els seus punts de vista sobre el polèmic personatge amb la seva pròpia experiència vital, com a dona forta que s’ha fet a si mateixa i que ha arribat molt lluny, però que per aquesta mateixa raó també ho ha hagut de pagar car.
Fitxa artística
- Companyia:
- Direcció:
- Dramatúrgia:
Marc Rosich - Direcció musical:
Dani Espasa - Direcció tècnica:
Joan Segura - Músics:
Roman Gottwald (Acordió)
Darío Barroso (Teorba/Guitarra)
Joan Palet (Violoncel) - Escenografia:
Sergi Corbera - Il·luminació:
Sylvia Kuchinow - Vestuari:
Joana Martí - Disseny gràfic:
Daniel Escalé - Fotografia:
Daniel Escalé
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Espectacles relacionats
