Sinopsi
Com a les màquines de pinball, on la bola viatja d’un cantó a l’altre amb un enorme impuls, de vegades retingut i “domat” pels obstacles que va trobant, Pinball, el “domador d’impulsos”, també trobarà uns obstacles que el faran reaccionar d’una manera o d’una altra.
Els impulsos poden brollar amb una força eixordadora. Aquells desitjos ocults, que tothom te, obliguen l’impuls a emergir i a expandir-se per tot arreu dins nostre, fins que sorgeixen com la lava indomable d’un volcà.
Tenir desitjos és quelcom que ens humanitza, que ens fa vulnerables i fràgils, però alhora ens enforteix. Per a afrontar aquests desitjos ens cal l’impuls, aquell petit salt al buit que ens empeny fins a endinsar-nos en el desig i assolir-lo o, almenys, intentar-ho.
“Creix l’impuls i esdevé un voler; aquest simple voler, un desig; i el desig, un anhel incontrolable”.
“No hi ha passió en la natura tan demoníacament impacient com la d’aquell que, tremolant a la vora d’un precipici, considera la idea de la caiguda o la d’aquell que medita sobre la pregunta «Estic malalt?»”. Edgar Allan Poe.
Com a les màquines de pinball, on la bola viatja d’un cantó a l’altre amb un enorme impuls, de vegades retingut i “domat” pels obstacles que va trobant, Pinball, el “domador d’impulsos”, també trobarà uns obstacles que el faran reaccionar d’una manera o d’una altra.
Els impulsos poden brollar amb una força eixordadora. Aquells desitjos ocults, que tothom te, obliguen l’impuls a emergir i a expandir-se per tot arreu dins nostre, fins que sorgeixen com la lava indomable d’un volcà.
Tenir desitjos és quelcom que ens humanitza, que ens fa vulnerables i fràgils, però alhora ens enforteix. Per a afrontar aquests desitjos ens cal l’impuls, aquell petit salt al buit que ens empeny fins a endinsar-nos en el desig i assolir-lo o, almenys, intentar-ho.
“Creix l’impuls i esdevé un voler; aquest simple voler, un desig; i el desig, un anhel incontrolable”.
“No hi ha passió en la natura tan demoníacament impacient com la d’aquell que, tremolant a la vora d’un precipici, considera la idea de la caiguda o la d’aquell que medita sobre la pregunta «Estic malalt?»”. Edgar Allan Poe.
- Autoria:
Miguel Marin
Teresa Navarrete - Ajudantia de direcció:
María M. Cabeza de Vaca - Il·luminació:
Benito Jiménez - Moviment:
María M. Cabeza de Vaca