Don Giovanni

Hem d’agrair al Liceu la possibilitat de poder veure aquest Don Giovanni en un moment en el que s’han cancel·lat les darreres quatre representacions d’aquesta obra. Agraïm també la generositat del Consorci de regalar aquesta producció de l’òpera de Frankfurt al públic general per YouTube.

Aquesta òpera es va representar per primera vegada a Praga el 1787 amb el títol: “Il dissoluto punito , o sia Il D. Giovanni”. Amb el que es censurava ja el caràcter de Don Giovanni, mereixedor del gran càstig.

Don Giovanni com tots els altres Don Juan que van aparèixer en aquella època i posteriors era un personatge atractiu, amb ganes de viure, de divertir-se. Les dones trobaven en ell el que se’ls prohibia en tots els àmbits de la seva vida: el plaer. Tot i el caràcter misogin de l’obra, en les dones hi ha un crit de llibertat i totes queden fascinades per la seva figura. Donna Anna creu que el dol pel pare i la necessitat de venjar-lo li impedeix estimar Don Ottavio. És però, l’abandó de Don Giovanni que la turmenta: “non mi dir bell’ idol mio”. Donna Elvira no viurà mai més tranquil·la després d’haver conegut el llibertí i plora la seva pèrdua. Fins i tot la jove Zerlina en el dia dels seu casament cau als braços de Don Giovanni. “Presto, non son più forte". En un duet preciós, “Andiam, andiam, mio bene, a ristorar le pene d'un innocente amor”,  Mozart posa a la lletra de da Ponte l’expressió més elaborada de l’atracció sexual.

L’escenografia de Johannes Leiacker i la posada en escena de Christof Loy és sòbria, molt adequada als temps actuals en els que l’exuberància seria signe de mal gust i fins i tot de provocació. Aquesta senzillesa arriba fins i tot al final del segon acte en el que el Commendatore convida a Don Giovanni al penediment cosa que ell rebutja. El càstig és l’infern i en totes les versions que he vist (una memorable a La Haia dirigida per Nikolaus Harnoncourt) d’una manera o altre apareix el foc en el que desapareix Don Giovanni com a símbol de càstig. En aquest cas, Don Giovanni queda mort a terra sense cap possibilitat de purificació. Vull creure que la foscor de tota l’escenografia obeeix a la imatge del pecat que calia redimir.

Potser ha estat també la necessitat d’austeritat la que ha portat a suprimir més de 40 minuts a l’òpera en la que hi falten recitatius i àries importants.

Josep Pons i l’orquestra, com sempre, magnífics. En aquest muntatge no hi ha second cast.Totes les veus escollides per aquesta versió de Don Giovanni han estat extraordinàries: El baríton Christopher Maltman en el paper de Don Giovanni; la soprano Miah Persson com a Donna Anna; la soprano Véronique Gens com a Donna Elvira; el baix-baríton Luca Pisaroni és el còmic Leporello. Vull destacar la jove soprano guanyadora del Concurs Tenor Viñas 2018 Leonor Bonilla com a Zerlina que a la seva magnífica veu acompanya una gran interpretació.

Veure un Don Giovanni amb aquest planter de luxe, amb la comoditat del sofà, és una oportunitat única que no es pot deixar perdre.