A Don Ramón María del Valle-Inclán a través de Ramón Gómez de la Serna, Xavier Albertí ens proposa conèixer en profunditat els mecanismes creadors de l’escriptor, el seu compromís irreductible amb el seu posicionament ètic al món i com tot això genera una de les obres cimera de la nostra literatura.
Sinopsi
Aquesta és la història d’un moment on escriure i viure podien encara conjugar-se sinònimament. Hi ha escriptors que decideixen ser-ho per ensenyar-nos un virtuosisme, per ensenyar-nos una manera de teixir amb síl·labes, paraules, acústiques o maneres de mirar, i n’hi ha uns altres que primer necessiten viure un crit interior i, després d’haver-lo viscut, saben teixir amb paraules aquesta vivència.
Aquesta és la història d’un Madrid que ja no existeix, un Madrid que va néixer en el canvi de segle després de la pèrdua d’una guerra, d’unes colònies, de la pèrdua d’una esperança, d’una manera d’entendre’s al món. Un Madrid que es comença a construir amb el desastre de Cuba, Filipines i Puerto Rico i que s’esvairà amb una altra guerra, la del 36.
Aquesta també és la història de la bohèmia, de les avantguardes, de la pintura, de la música i de com els mitjans de comunicació de masses arriben a la nostra cultura per no anar-se’n mai.
És la història d’una mirada. La mirada troba unes paraules i aquestes paraules busquen un ressò en la vida i l’obra de Don Ramón María del Valle-Inclán. És un diàleg, un diàleg entre ressons, un diàleg fantasmagòric, un diàleg des de les absències. És una reflexió sobre la validesa de la literatura per a entendre la vida. És la literatura com a columna vertebral d’una vida.
És un espectacle que ens ha de fer intuir, entendre, sintonitzar, vibrar, sentir els ressons d’una època impressionant, d’una època on l’art i la vida es donaven la mà. Potser aquesta època torna a estar viva entre nosaltres.
Castellà
Aquesta és la història d’un moment on escriure i viure podien encara conjugar-se sinònimament. Hi ha escriptors que decideixen ser-ho per ensenyar-nos un virtuosisme, per ensenyar-nos una manera de teixir amb síl·labes, paraules, acústiques o maneres de mirar, i n’hi ha uns altres que primer necessiten viure un crit interior i, després d’haver-lo viscut, saben teixir amb paraules aquesta vivència.
Aquesta és la història d’un Madrid que ja no existeix, un Madrid que va néixer en el canvi de segle després de la pèrdua d’una guerra, d’unes colònies, de la pèrdua d’una esperança, d’una manera d’entendre’s al món. Un Madrid que es comença a construir amb el desastre de Cuba, Filipines i Puerto Rico i que s’esvairà amb una altra guerra, la del 36.
Aquesta també és la història de la bohèmia, de les avantguardes, de la pintura, de la música i de com els mitjans de comunicació de masses arriben a la nostra cultura per no anar-se’n mai.
És la història d’una mirada. La mirada troba unes paraules i aquestes paraules busquen un ressò en la vida i l’obra de Don Ramón María del Valle-Inclán. És un diàleg, un diàleg entre ressons, un diàleg fantasmagòric, un diàleg des de les absències. És una reflexió sobre la validesa de la literatura per a entendre la vida. És la literatura com a columna vertebral d’una vida.
És un espectacle que ens ha de fer intuir, entendre, sintonitzar, vibrar, sentir els ressons d’una època impressionant, d’una època on l’art i la vida es donaven la mà. Potser aquesta època torna a estar viva entre nosaltres.
- Direcció:
- Autoria:
- Dramatúrgia:
Xavier Albertí - Ajudantia de direcció:
Jorge Gonzalo - Músics:
Mario Molina (Piano) - Il·luminació:
Juan Gómez-Cornejo - Fotografia:
Javier Narval - Producció:
Teatro Español
Bravo Teatro SL
- Markos GoikoleaTeatre Barcelona
- Victòria Oliveros Layola
- Jordi Casas Duocastella