Stefano Massini, un gran dramaturg. Lluís Pasqual, un immens director. Miriam Iscla una insuperable actriu. Un trio d'asos que fan com a mínim repòker. De fet l'obra és un documental, però esdevé una tragèdia amb una càrrega tan o més forta que Titus Andrònicus, i ja és dir. Guerra bruta, terrorisme d'estat, assassinats en massa, violacions... tot desvetllat per una dona valenta: Anna Politkóvskaia, periodista abnegada que sabia que se la jugava. Desplaçada a Grozny investigava "a peu d'obra" i denunciava els horrors d'aquell disbarat. Van intentar reeducar-la i no se'n van sortir i seguint el manual del Sr. Putin, escrit sense matisos, la van pelar, directament.

http://bit.ly/1j70Rx6

Míriam Iscla ens fa una interpretació extraordinària d’Anna Politkóvskaia, una periodista russa coneguda per la seva oposició al conflicte txetxè i a l'administració de Vladímir Putin. Morí assassinada en el seu bloc de pisos l’octubre de 2006. Tenia 48 anys. Cinc anys després de la seva mort, encara no s’ha aclarit el seu assassinat.

Hem vist la cara més fosca de la guerra a Txetxènia a través dels nombrosos articles crítics que va escriure i descriure, Anna Politkóvskaia ,on explicava els abusos i tortures, suposadament practicades per les autoritats txetxenes, que es van cometre durant el mandat del primer ministre txetxè d'obediència russa, Ramzan Kadírov. Anna Politkóvskaia ens parla de violacions, de fam, de misèries, d’abusos i tortures, de injustícia, denigració,.... des de la valentia, en una Rússia on no existeix la llibertat d’expressió. La Míriam Iscla ha sabut interpretar molt bé, la fortalesa d’aquella dona, la seva lluita i perseverança per poder informar i denunciar públicament tot el que estava passant en aquell país, un lloc on es viu una dictadura amb moltes menys llibertats que a la resta de la Federació Russa.

Stefano Massini ha estat per mi un gran descobriment, autor d’uns textos que m’han semblat extraordinaris !!!

Renoi !!!, cada vegada que veig una interpretació de la Míriam Iscla és millor a l’anterior. Avui les mans em feien mal de tant d’aplaudir.

Bravo Lluís Pascual  per descobrir i compartir aquests magnífics textos amb tots nosaltres.

No us ho penseu. Imprescindible !!!