
Fins: 21 de març de 2025
Fins: 21/3/2025
Dones Lliures

Una proposta que aborda la memòria de les ex-preses de la Trinitat Vella i les tortures de Via Laietana. Dones Lliures neix d’una recerca basada en més de 30 testimonis de dones que van patir en primera persona la repressió i descriu la convulsa situació del tardofranquisme i la lluita de les dones per les llibertats i la democràcia. L’espectacle de La voz ahogada Projecte Escènic incorpora projeccions d’imatges i vídeos representatius de l’època, així com veus en off de testimonis i música per situar el públic en el context històric.
Sinopsi
Dones Lliures descriu, partint del relat autobiogràfic de les seves protagonistes, la convulsa situació del tardofranquisme i la lluita per les llibertats i la democràcia per part de les dones que la van dur a terme, posant el focus a les preses polítiques i també les preses per raons LGTBIQ+ (criminalitzades per la «Ley de vagos y maleantes») i fent menció de la situació de les preses comunes i el col·lectiu romaní.
Aquelles dones valentes, que, en el temps de la clandestinitat, van recollir el testimoni de les que, abans que elles, havien sofert pel sol fet de ser dona, per voler pensar lliurement i per creure en valors com la llibertat i la democràcia en una època de silenci, de repressió, d’injustícies i de falta de llibertats.
L’obra retrata, a més a més, el dia a dia a la presó, l’aïllament forçat de les preses comunes, el tracte vexatori per part de les monges, però també la il·lusió de canviar el món i la força dels seus ideals.
La Trinitat
La presó de la Trinitat, inaugurada el 1963, fou l’escenari de la repressió penitenciària contra les dones de Catalunya durant els últims quinze anys del franquisme. Ara com ara no s’ha fet cap mena d’acte o homenatge per a recordar a les dones presses a la Trinitat, calia fer-ho i amb més raó quan les pròpies protagonistes poden donar la seva veu. Calia visibilitzar la força de les organitzacions veïnals i de les associacions de dones que van ser tan importants en el procés de lluita per la democràcia durant el franquisme. Aquesta presó, a diferència d’altres no era només un centre amb caràcter punitiu on complir condemna, sinó que era un centre d’adoctrinament a la dona segons els mandats i valors de la Secció Femenina de Falange, i estava a càrrec de monges de la Orden de las Cruzadas.
El 6 de març hi ha un col·loqui postfunció amb algunes de les persones que han participat en la recerca que ha fet possible aquesta obra, concretament amb la participació de Margarita Arboix (exrectora de la UAB, ex-presa política i col·laboradora de TV3) i Ascensió Soler (advocada).
Català
Dones Lliures descriu, partint del relat autobiogràfic de les seves protagonistes, la convulsa situació del tardofranquisme i la lluita per les llibertats i la democràcia per part de les dones que la van dur a terme, posant el focus a les preses polítiques i també les preses per raons LGTBIQ+ (criminalitzades per la «Ley de vagos y maleantes») i fent menció de la situació de les preses comunes i el col·lectiu romaní.
Aquelles dones valentes, que, en el temps de la clandestinitat, van recollir el testimoni de les que, abans que elles, havien sofert pel sol fet de ser dona, per voler pensar lliurement i per creure en valors com la llibertat i la democràcia en una època de silenci, de repressió, d’injustícies i de falta de llibertats.
L’obra retrata, a més a més, el dia a dia a la presó, l’aïllament forçat de les preses comunes, el tracte vexatori per part de les monges, però també la il·lusió de canviar el món i la força dels seus ideals.
La presó de la Trinitat, inaugurada el 1963, fou l’escenari de la repressió penitenciària contra les dones de Catalunya durant els últims quinze anys del franquisme. Ara com ara no s’ha fet cap mena d’acte o homenatge per a recordar a les dones presses a la Trinitat, calia fer-ho i amb més raó quan les pròpies protagonistes poden donar la seva veu. Calia visibilitzar la força de les organitzacions veïnals i de les associacions de dones que van ser tan importants en el procés de lluita per la democràcia durant el franquisme. Aquesta presó, a diferència d’altres no era només un centre amb caràcter punitiu on complir condemna, sinó que era un centre d’adoctrinament a la dona segons els mandats i valors de la Secció Femenina de Falange, i estava a càrrec de monges de la Orden de las Cruzadas.
- Companyia:
- Direcció:
- Dramatúrgia:
Iván Campillo - Ajudantia de direcció:
Jordi Ollé - Direcció tècnica:
Jordi Ollé - Veus:
Margarita Arboix
Roser Escrich
Carlota Falgueras
Maribel Ferrándiz
Carmen Hurtado
Lola Hurtado
Isabel López
Maria Olivella
Conchita Sánchez
Magda Segura
Ascensió Solé
Anna Maria Torrent - Audiovisuals:
Olga Carrilero - Moviment:
Máximo Hita - Música original:
Jorge Sarraute - Disseny gràfic:
Teresa Calvo - Fotografia:
Olga Carrilero - Comunicació:
Saioa Baleztena - Producció:
Mireia Clemente
Ana Caballero - Producció executiva:
Mireia Clemente - Any de la producció:
- Management:
Nox Martorell
- Canal oficial de venta d'entrades
- Compra 100% segura
- Métode de pagament:
Targeta de dèbit i crèdit