Susanne Kennedy versiona a Drei Schwestern: Les tres germanes de Txékhov sota la premissa de l’etern retorn. Volem controlar el nostre futur o alliberar-nos de la repetició?
La directora holandesa Susanne Kennedy porta a escena instal·lacions performatives a partir de textos teatrals. Ha treballat autors com Henrik Ibsen, Enda Walsh, Sarah Kane o R. W. Fassbinder, entre altres. El 2013, va ser elegida Jove Directora de l’Any per la revista Theater Heute i el 2017 va rebre un dels Europe Prize New Theatrical Realities. Des de la temporada 17/18, és directora associada permanent a la Volksbühne de Berlín. D’entre les seves últimes peces destaquem Die Selbstmord-Schwestern / The Virgin Suicides, a partir de la novel·la de Jeffrey Eugenides.
Sinopsi
Les tres germanes Masja, Olga i Irina somien amb sortir de la província russa per a una vida més emocionant a Moscou. La societat està agitada, però les germanes estan immobilitzades per l’horror de la seva pròpia mortalitat i per la por que les seves vides es quedin igual. El futur significa una gran promesa, encara que cap d’ells no sap el que aportarà.
El clàssic de Txékhov, Les tres germanes, ha estat escenificat des de 1901 i sovint interpretat com a símbol de la decadència de la societat burgesa prerevolucionària. Les germanes han actuat moltes vegades, donant testimoni del seu desig d’escapar del present.
Susanne Kennedy intenta alliberar les germanes i suggereix un canvi de perspectiva: què passaria si el temps fos cíclic i visquessim cada moment de les nostres vides una i altra vegada? Per a Nietzsche, la idea de recurrència eterna significaria estar constantment preparats i es pregunta si prendirem altres decisions si vivíem com si les nostres vides anessin repetides sense parar – si estiguéssim menys influenciats pel desig de controlar el futur que pel desig d’alliberament.
