Drum Invocation, un concert a cavall del silenci i l’escolta; del galop i el ritme; del gest i l’estrèpit. Una performance que intenta detenir el temps, deixant-lo en suspensió en el salt, just abans de tocar el terra.
Sinopsi
Una invocacoó a Ziska de Trochknow qui, abans de morir, ordenà als soldats que el seu cos fou escorxat per preparar un tambor el soroll del qual escampés el terror entre els enemics.
Paulina Chamorro sobre la peça a Teatron, lliure comunitat d’arts vives:
«Nilo Gallego instal·la a l’escena un cos medium format pel tambor i ell mateix, amb el qual vehicula vibracions corporals i agitacions rítmiques, formant melodies invisibles que activen la nostra imaginació sonora.
Tot el que el Nil deixa veure i sentir realment no és present més que com una invocació, com una crida a imaginar i produir el nostre propi so. Tota la performativitat s’articula com un conjur íntim per fer vibrar la pell d’un animal, aquest animal de color verd, instal·lat com un tòtem al mig de l’escenari que, com a objecte sagrat, sembla estar disposat a trencar-se en llampec.
El cos del Nil transfigura la seva corporalitat humana a la d’un animal que udola sobre una superfície que s’agita.
Qui fa sonar qui a Drum Invocation?»