Eat me: Ana

Eat me: Ana parla de com la constant influència del cànon de bellesa produeix un rebuig a la imatge del nostre propi cos i acaba alienant-nos.

Com ens influeix el cànon de bellesa en la percepció del nostre cos? Qui sóc jo i qui és l’altre, el personatge? En quin moment ens perdem en la frivolitat i superficialitat de la imatge? Com es connecten bellesa i èxit? És l’objectivació del nostre cos el resultat de la nostra alienació? Aquestes són algunes de les qüestions que la peça pretén explorar en aquest confús malson, anant a l’arrel d’aquesta desconnexió entre el jo i la imatge externa imposada de manera subliminar pel sistema per crear un personatge fictici de com hauria de ser la dona perfecta.

‘L’obra és el reflex de les històries personals de dones de diverses edats que han patit trastorns alimentaris. Izquierdo les ha entrevistat i ha plasmat les seves “sensacions” a través dels diferents canals que vesteixen l’espectacle, com les veus en off, sons i textos projectats a les parets de la sala. De fet, l’actriu ha precisat que l’anorèxia i la bulímia són dues malalties que, malgrat que no apareixen “directament” a l’obra, sí que hi són de forma latent.’