Ego

Marc Angelet ha escrit i dirigeix aquesta comèdia policíaco-tecnològica que farà les delícies de tots els amants del món digital i frikies varis de la informàtica.

La història: Un policia investiga la mort de varies persones que sense motiu aparent han decidit treure’s la vida. La darrera víctima tenia una petita empresa dedicada al desenvolupament d'aplicacions mòbils ubicada en un garatge del barri de Sants.... I comença el xou, per ben aviat posar-se a girar entorn a una aplicació anomenada Ego.

La Sala Flyhard és idònia per a recrear-hi aquest garatge, inspirat en les mitificades històries d’Apple i Microsoft, on es desenvolupa l’acció i, a més, la direcció ha sabut treure el màxim partit a les peculiaritats de l’espai. Fins al punt de potser posar nerviós a més d’un veí. El ritme de la comèdia és bo i els actors estan molt bé en els seus papers, si bé la hilarant interpretació que ens deixa en Xavi Francés mereixeria un apart.

Et sents perdut el dia que et deixes el mòbil a casa? Vols passar una bona estona i que t’arranquin alguna riallada? Vols veure una comèdia ben travada? Aquesta és una boníssima elecció.

Marc Angelet firma un text intel·ligent i divertidíssimament mordaç sobre una revolució tecnològica que, des d'una aplicació del telèfon mòbil, acaba controlant la nostra vida. Els paral·lelismes amb la realitat t'acolloneixen en tant que te'n adones fins a quin punt som dependents de les noves tecnologies. L'excelència d'un guió (que demana a crits la seva adaptació cinematogràfica -Flyhard llamando a Hollywood, me reciben?-) ve acompanyada d'algunes perles com el personatge del friki arquetípic, en Gus, que Xavi Francès borda des del primer segon. La proximitat claustrofòbica de la sala, com sempre, hi juga a favor. Pots apreciar cada petit detallet de l'espectaclea dos pams de l'actor. Aneu-hi!

Agradarà especialment: als que consulten l'smartphone cada cinc segons.

Briconsejo teatrero: Si coneixes adolescents a qui vols portar al teatre, acosta'ls a la Flyhard. Sovint programen textos en que s'hi poden sentir molt identificats i els preus són completament accessibles per a ells (des de 5€).

La sala de Sants torna a encertar de ple amb una obra que, a partir dels telèfons mòbils, ens porta a reflexionar sobre quin és el control que exercim realment sobre nosaltres mateixos i, més específicament, sobre quin és el paper que juguen les noves tecnologies en aquest control. Cal dir que sovint a la nostra societat escoltem frases com "la tecnologia controla la nostra vida", però fins a quin punt pot ser certa aquesta afirmació popular? L'autor d'"Ego" s'endinsa dins d'aquest tema fent-nos veure que el control tecnològic sobre nosaltres mateixos (o a través d'ell) és molt més gran del que ens podem pensar i, per altra banda, ens demostra que el mòbil és molt més que un simple aparell per a la gran majòria de la població. Òbviament, Angelet va més enllà i planteja temes com la manipulació, qui pren les decisions en/per nosaltres o el paper de la responsabiltat dels nostres propis actes, tot explicat dins d'una història que barreja, molt encertadament i de forma dinàmica, el thriller amb la comèdia.

La posada en escena de l'obra té un ritme trepidant que ve agilitzat tant per la direcció com per una estructura narrativa que combina diferents temps dins d'una mateixa acció. Així doncs, Angelet dirigeix l'obra amb la mateixa eficàcia amb la que ha escrit el text, presentant-nos a quatre actors que defensen molt bé els seus personatges i la seva història. Sens dubte, ens trobem amb una obra que conté els elements característics del segell Flyhard, proporcionant a l'espectador una estona agradable i divertida, al mateix temps que se li provoca la reflexió d'una forma intel·ligent i original.

Tot i que la interpretació és millorable, eGo funciona i fa passar una bona estona. La història sembla complicada, però no ho és tant. És la història de la humanitat. L’ésser humà pateix quan ha de prendre decisions i sempre ha buscat alguna cosa que li marqui la pauta i que es faci responsable dels seus actes: un llibre sagrat, l’obediència a un superior, la llei. Marc Angelet adapta aquest fet històric a les noves tecnologies i enfronta els personatges als nous problemes que del canvi de suport se’n deriven. Una posada en escena intel·ligent i divertida serveix per arrodonir les irregularitats que pugui tenir el text. Una tragicomèdia que s’ha de veure i que estic segur millorarà amb el temps.

Això és el que m’ha semblat, una peça feta a base d’un cert oportunisme aprofitant un tema del moment i carregant-la de piruetes. Tot i així és una obra FlyHard, però lluny de les que van portar la sala al lloc on ara és. A partir d’una trama policíaca que segueix la possible relació d’un seguit de suïcidis, ens endinsem en un món que recorda la novel·la de Huxley, però està lluny de ser feliç. No es pot dir que els actors ho hagin fet malament, però la història no donava per anar molt enllà. Tot i així la major part del públic s’ho ha passat rebé, a jutjar pels aplaudiments.

Llegir més