L’espectacle Ego és una peça de dansa contemporània que busca donar a l’espectador una perspectiva des de la qual valorar i entendre el món, intentant remoure la consciència del públic i explicar una història capaç d’ influir en el subconscient col·lectiu.

Sinopsi

La peça tracta temes al voltant de com vivim els individus en societat. De la necessitat que tenim els éssers per destacar i sentir-nos importants i protagonistes, deixant així de veure tot el que ens envolta. És una crítica a l’egoisme de la societat actual. Com passem per la vida sense obrir de veritat la mirada més enllà del nostre melic. Com caminem sense observar tot el que ens envolta. Com seguim les “masses” i com ens movem i organitzem entre aquestes. Com lluitem contra nosaltres mateixos i contra els altres per aconseguir trobar el lloc a la societat que volem. Tracta de veure com modifiquem la nostra forma de ser i fer-nos veure davant els altres per tal de sentir-nos integrats en una societat en la que els problemes dels altres creiem que no són els nostres. Com i quant ens creiem de solidaris? Partint d’aquesta reflexió, la peça mostra en un inici l’ésser més individual, aquell que no veu res més que el seu propi JO i altres per aconseguir fer-se veure. Amb el transcurs de l’espectacle s’evoluciona cap a un ésser que va obrint la mirada, començant a moure’s en societat, de forma col·laboradora i cooperativa, idealitzant així una societat millor.

Durada:
Sinopsi

La peça tracta temes al voltant de com vivim els individus en societat. De la necessitat que tenim els éssers per destacar i sentir-nos importants i protagonistes, deixant així de veure tot el que ens envolta. És una crítica a l’egoisme de la societat actual. Com passem per la vida sense obrir de veritat la mirada més enllà del nostre melic. Com caminem sense observar tot el que ens envolta. Com seguim les “masses” i com ens movem i organitzem entre aquestes. Com lluitem contra nosaltres mateixos i contra els altres per aconseguir trobar el lloc a la societat que volem. Tracta de veure com modifiquem la nostra forma de ser i fer-nos veure davant els altres per tal de sentir-nos integrats en una societat en la que els problemes dels altres creiem que no són els nostres. Com i quant ens creiem de solidaris? Partint d’aquesta reflexió, la peça mostra en un inici l’ésser més individual, aquell que no veu res més que el seu propi JO i altres per aconseguir fer-se veure. Amb el transcurs de l’espectacle s’evoluciona cap a un ésser que va obrint la mirada, començant a moure’s en societat, de forma col·laboradora i cooperativa, idealitzant així una societat millor.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 1
  • Laura Clemente
    Laura Clemente
Enllaç copiat!