Sinopsi
Quan el Mag AmílKar em va proposar de col·laborar amb la seva proposta, Màgia i Escacs, el primer que vaig pensar va ser: “Ja hi som! Acabaré descobrint com es fan alguns trucs i per tant perdent una mica d’il·usió!”. D’altra banda, la proposta era interessant. Què tenen a veure els escacs amb la màgia? Estava disposat a descobrir-ho, malgrat que suposés assabentar-me del procés i desenllaç d’algun truc. Però vet aquí que l’Amílkar, gran professional i millor mag, en cap moment m’ha desvelat els seus secrets. L’he vist fer desenes de vegades els trucs que vosaltres veureu en el seu espectacle i si bé puc intuir com els fa, la seva habilitat és més ràpida que la meva mirada. És clar que la meva mirada estava fixada més en com presentar teatralment els trucs i la partida d’escacs que es va desenvolupant al mateix temps. Una partida en la que tots esteu invitats a jugar, encara que, ja us aviso, no la guanyareu. Creieu que el Mag plantejaria una partida d’escacs en la que pogués perdre?
En aquesta partida -que molt bé podria ser la que Carlemany, segons conten les llegendes, va plantejar a el soldat Garí, un gran jugador d’escacs de l’època- els elements màgics i les peces d’escacs apareixen i desapareixen. La partida d’escacs es va desenvolupant damunt del tauler al mateix temps que el Mag realitza una sèrie de trucs. Els trucs de màgia del Mag Amílkar i el joc estratègic dels escacs estan en continua combinació per conduir a l’espectador a través d’un món ple d’històries i llegendes en les quals la màgia i els escacs comparteixen protagonisme i on les regles d’ambdós jocs manen en cada moment.
Qui està al servei de qui? A la màgia hi ha trucs, i als escacs, saviesa. Hi ha també saviesa en els trucs de màgia i trucs en els escacs? Escac al Mag
