Després de la primera experiència amb El Bosque, on Juan Navarro i Pablo Gisbert van intentar reorganitzar la naturalesa en forma de laberint vegetal, on el temps de la construcció era el lloc del debat en si mateix, ara necessiten habitar l’interior de allò construït.
Els joves constructors es fan còmplices d’aquest espai, es converteixen en persones ocultes que parlen des de dins com si el món no existís. Habiten aquest refugi inventat amb les seves veus que no pretenen ser eloqüents ni transgressores, sinó més aviat omplir el buit que ens uneix dins d’aquest nou ordre vegetal.
No hi ha ganes de fer la revolució; es pregunten ¿hi ha alguna cosa en la qual creure? I mentre comparteixen la seva intimitat, el futur deixa de ser incert.
