El caballero de Olmedo

Una obra imprescindible per molts motius:
Posada en escena, il.luminació, música i interpretació de luxe i tot gràcies a una direcció magnífica,innovadora e ingéniosa de Lluís Pasqual.

Brutal!!!!!

Gràcies per la teva recomanació Llorenç! :)

Descompensada. Tres mestres, tres genis, potser, cadascun en la seva especialitat, Lope, Pasqual i Sardà, i molt bones intencions per part de la resta de la companyia d’on segurament algun dia en sortir algun actor, alguna actriu, de nivell. Potser barrejar-los és una bona idea, però no acaba de quallar. Posar a les seves mans una joia com són els versos de Lope, confiar-los un muntatge tan enrevessadament senzill, net i fresc com el de Lluís Pasqual (genial la música -i els músics-, l’escenografia, el moviment , que ni es nota -i això és dir molt- i les transgressions que es permet.) … perquè després no diguin prou bé com perquè se’ls entengui sense esforç i/o es preocupin només de dir i no posin el sentiment que les situacions demanen, no és un bon resultat.
De vegades, quan la Rosa Maria Sardà, es feia mestressa i senyora plenipotenciària de l’escenari, era com per dir-los: seieu, escolteu i mireu, actuar és això. Si la Sardà tingués les ganes i l’esma de fer-la sola, tots els papers, amb el Pasqual i els músics, no dubto que que hauríem viscut una hora llarga a la glòria. Són opcions.

No sé ni por donde empezar porque lo que ayer vi durante la representación de “El Caballero de Olmedo” en el Teatre Lliure fué mágico.
Pocas veces se disfruta de una obra de teatro con todos los sentidos como con esta.
Los actores, a pesar de su juventud, estuvieron magnificos. Se atreven no solo a interpretar, sinó también a cantar, bailar, coreografiar luchas con espadas sorprendentes, etc… Como decía… una pasada.
Rosa María Sardà en estado de gracia interpreta un papel hecho a su medida. Encantadora, divertida y celestinesca brilla como ella sola.
Y no puedo irme sin comentar el gran acierto de acompañar la representación con los músicos, con sus guitarras, su flamenquito y esos efectos sonoros realizados con objetos que dan tanto a la historia. Impresionante.
Al acabar… no pude más que ponerme en pie y aplaudir. Este será el éxito de la temporada como ya lo fué en la pasada “Els Ferestecs”.