Sinopsi
La Jove Companyia del Teatre Nacional neix en complicitat amb l’Institut del Teatre per tal d’investigar i sistematitzar els codis interpretatius d’un actor «clàssic» català. La companyia estarà formada cada any per una selecció d’alumnes recentment graduats, que assajaran un text paradigmàtic de l’epicentre patrimonial de la temporada. Posteriorment, es presentarà l’espectacle al Teatre Nacional de Catalunya i arreu del territori.
La primera obra que treballarà la Jove Companyia del Teatre Nacional serà El cantador, de Serafí Pitarra i Pau Bonyegues. Subtitulada «Gatada cavalleresca en dos actes, en vers i en català del que ara es parla», es tracta d’una paròdia del drama romàntic El trovador d’Antonio García Gutiérrez, gran èxit del teatre espanyol de 1836 que inspiraria el llibret d’Il trovatore de Giuseppe Verdi. El cantador va ser escrit l’any 1864 en col·laboració amb Pau Bunyegas, pseudònim de Conrad Roure, una altra figura imprescindible per entendre el renaixement teatral i cultural del moment.
Situada al segle XV, El cantador representa la venjança de la gitana Magdalena i del seu fill secret, el cantador Don Manric, sobre la família de Don Nunyo, la qual havia fet cremar la mare de Magdalena per bruixeria. L’enemistat de Don Nunyo i Don Manric, que es disputen l’amor de Donya Leonor, desembocarà en una rivalitat còmica que agafarà camins absolutament aliens a les nocions d’honra i honor promogudes pels codis narratius del teatre en castellà.
Creu-me, apura el teu senderi
per veure si es pot fugir,
perquè, per passar-la així
en el món, val més no ser-hi.
Allavors, com algun dia
no exposarem gens la pell
i en algun poblet d’Urgell
plantem una barberia.
Per plantar-la, no m’amoïna
res, que he fet el pensament
que el teu casco tan lluent
ens pot servir de bacina.
Del sabre en fem ganivetes,
la falda és pentinador,
la celada escarpidor
i la llança unes forquetes.
L’escarsella ens servirà
per recollir-hi el cabell,
serà el cinturó la pell
per navalles afinar.
Tu amb guitarra i jo amb pandero
passarem feliç el dia
i es dirà la barberia
«Barberia del guerrero».
(Serafí Pitarra, El cantador)
