El club oblidat, Barcelona Lyceum Club

“Llibertat i cultura” va ser el lema sota el qual es va fundar el Lyceum Barcelona Club l’any 1931, un lloc de trobada per a les dones on s’organitzaven tallers, conferències i cursos que tenien com a principal objectiu expandir la cultura i la llibertat d’ideals en el sector femení de la societat. Moltes dones cultes i intel·lectuals van fer d’aquest espai el lloc perfecte per mostrar les seves obres literàries, musicals i/o polítiques a la resta de dones que pertanyien al club. La voluntat principal era eixamplar la base cultural i social de la dona de l’època. Van ser anys de bonança per les dones, una llibertat que va durar fins el 1939, quan la Guerra Civil va acabar amb tot.

La companyia Les fugitives demostren molta destresa per filar tan bé una història amb tants matisos com la creació i existència d’aquest club. S’explica la cronologia dels fets amb una originalitat pròpia, fent partícip a l’espectadora de tota la narració. Presenten els personatges històrics que van marcar la vida del club amb humor i elegància, sense que es faci pesat ni avorrit. Aprofiten cada segment de l’evolució del club per mostrar bocins de la cultura de l’època i contextualitzar tot el que es vivia a la ciutat en aquells moments. Hi ha una reivindicació per textos i personalitats que han quedat en el oblit o dels quals, sense saber gaire perquè, no s’ha tornat a parlar tot i ser èxits absoluts en el seu moment.

Amb una escenografia senzilla i petita la narració va navegant per la història utilitzant els elements que té a l’abast: quatre cadires, dos focus, un carret del cafè i un fil musical tocat en directe per Neus Soler. Un marc petit i ben treballat que funciona a la perfecció per la interpretació de les quatre actrius que van donant vida a aquesta part de la nostra història. Judith Corona, Laia Pujol, Maria Ten i Neus Soler es van transformant en el personatge que el relat necessita d’una manera amena i divertida, empenyent a l’espectadora a ser còmplice de més d’una broma o renyina a la resta de companyes d’escenari.

És un passeig per un moment revolucionari i en ebullició, per uns anys d’esperança i d’aposta per la cultura i l’evolució social de les idees. Una obra que ens mostra una voluntat de lluita contra tot per ser lliure de pensament i donar més pes a la cultura, base fonamental de la societat... potser s’hauria de tornar a posar al carrer aquesta lluita.